Xavier Marcet
Terrassa continua sent una ciutat industrial? No. Si hom es mira les dades disponibles a l’Idescat en xifres de l’any 2019, Terrassa clarament és una ciutat de serveis.
El valor afegit brut (VAB) industrial suposa 851 milions i el VAB de serveis suposa 3.831 milions. És a dir, Terrassa és una ciutat 4,5 vegades més de serveis que industrial. Històricament, Terrassa era la ciutat industrial per excel·lència. Què indica el VAB? És una mesura de creació de l’aportació d’un sector o un territori a la riquesa generada a l’economia. Terrassa és una ciutat que en termes de VAB industrial queda per darrere de Rubí (885 milions), mentre que Terrassa té VAB industrial de 851 milions. Castellbisbal queda prop de Terrassa, amb 800 milions. Barberà del Vallès (661 milions) té un VAB Industrial molt més elevat que Sabadell, amb 432 milions. Montcada té un VAB industrial (536 milions) més elevat que Sant Cugat, amb 451 milions. Primera conclusió, Terrassa no lidera en VAB industrial el Vallès Occidental, però encara figura en segona posició. Sabadell, en termes industrials, ha anat molt enrere. La suma de Rubí i de Castellbisbal és ja molt més potent que Terrassa i Sabadell junts en termes de VAB industrial.
Terrassa és una ciutat de serveis molt dispersa. No és una ciutat turística. Tots hem llegit les dificultats per les quals passa el seu comerç. Tanmateix, és una ciutat molt diversificada. D’aquí que l’alcalde tingui més feina a inaugurar perruqueries que empreses industrials. Tot plegat afecta la riquesa familiar. Què passa si ens mirem la renda disponible per habitant, és a dir, la mitjana d’ingressos reals que els habitants d’una ciutat tenen per gastar o estalviar. Terrassa ocupa el lloc 185 entre les ciutats catalanes. Sabadell ocupa la posició 141. Terrassa en habitants és la tercera ciutat de Catalunya, però al país hi ha 184 ciutats pel que fa als ingressos de les persones que són de mitjana més elevats. Sens dubte, la pèrdua de valor afegit de l’economia local ha estat molt alta. Fins i tot si féssim la mitjana amb Matadepera, que és el segon municipi amb rendes familiars per habitant més alt de Catalunya, no en quedaríem ben parats.
L’estadística és feixuga, però diu coses. Terrassa està abocada a una complexitat social molt alta si no és capaç de generar i capturar més riquesa, i que esdevingui pol d’atracció d’algun sector amb alt potencial de futur. En una entrevista de fa unes setmanes, l’alcalde, que no es dedica quasi mai a parlar d’economia, deia que Terrassa havia de ser el motor industrial de Catalunya. Tant de bo. No seria jo qui li discutiria aquest objectiu. Però aquest tipus de visions sense treball seriós i molta tenacitat només són al·lucinacions. Caldria treballar molt perquè Terrassa tornés a ser el motor industrial de Catalunya. Fins ara hem fet poca cosa, però algun dia caldria començar. Falta lideratge. Cal posar persones amb capacitat per donar-li la volta a una tendència que ens ha portat a ser la 185a ciutat a Catalunya amb ingressos reals per a les famílies, sens dubte és un objectiu que val la pena.
Parlar costa molt poc. Estic segur que els programes electorals aniran plens de suggeriments sobre com dinamitzar econòmicament Terrassa, tots aquells, però, que no explicitin qui farà les coses seran paper mullat. Les coses no passen soles. Els verbs necessiten un subjecte, se’n diu “Know -Who”.
D’altra banda, que amb aquesta situació Terrassa i Sabadell renunciïn a tenir un dinamitzador de primer nivell de les seves economies com el Quart Cinturó és absolutament incomprensible. Ho hem dit pel dret i pel revés. Cal fer-lo urgentment i que estigui ben fet. Que algú es miri les dades, si us plau. L’evolució econòmica dels municipis que s’allunyen de l’eix B30 i no tenen l’alternativa de la B-40 decauen, no hi ha emplaçaments d’alt impacte en creació de riquesa i ocupació. La batalla no és impedir la mobilitat, ni pensar que és una partida de la comunicació entre Terrassa i Sabadell, és una batalla de posicionament global a Catalunya i de capacitat d’atracció de grans projectes que permetin crear riquesa. Sense la B-40 ni Terrassa ni Sabadell competeixen amb Barcelona com a ciutat central per a projectes d’ubicacions econòmiques, ni amb el Baix Llobregat, que està al costat de l’aeroport, ni tampoc amb els municipis del Vallès que queden propers a la B-30. Els números no enganyen. Cal un revulsiu. Cal prendre’s seriosament l’economia local i posar-la a l’agenda d’una forma que no sigui pura retòrica.