Xavier Marcet
Els centres de les ciutats són ecosistemes més fràgils del que semblen. No és per casualitat que molts s’han degradat i, més que ser el mirall de la identitat d’una ciutat, són un cau de problemes.
Algunes de les ciutats importants de Catalunya tenen uns centres històrics molt problemàtics. Terrassa va fer una aposta fa trenta anys per revitalitzar el centre amb un procés zones per a vianants que li va donar vida i el va dignificar. La Plaça Vella o la plaça de la Torre del Palau podrien ser l’emblema d’aquest canvi. El centre és un espai de trobada de tota la ciutat. El centre és potent si és, al mateix temps, un espai que equilibra comerç, habitatge i equipaments al servei de tota la ciutat. Fa temps que el centre de Terrassa acredita símptomes que són preocupants, especialment en l’àmbit comercial. El carrer de Sant Pere ha perdut molt vigor comercial, el Vapor Gran no ha arrencat com espai comercial, el Portal de Sant Roc no ha estat resolt després dels seus problemes estructurals, la Rambla només té el Zara com a establiment de gran atracció i en general és un espai pobre, el Mercat de la Independència no és el mercat de referència de la tercera ciutat de Catalunya, algunes franquícies de referència han deixat la ciutat o altres han empetitit molt les seves botigues. El comerç és un termòmetre, i el centre de Terrassa està enfebrat. A més, el volum desesperant de pintades absurdes a les parets del centre augmenta la sensació de degradació.
I hom es pot preguntar: per què és tan important el comerç al centre de la ciutat? Doncs perquè els processos de degradació dels centres de les ciutats comencen per l’abatiment del comerç. Si el comerç va malament, si tanquen botigues, l’ambient s’enrareix i empobreix, creix la inseguretat, els habitatges tendeixen a perdre valor i al final és un focus de desequilibris i problemes socials més que no pas l’aparador compartit de la ciutat. Els comerciants del centre de Terrassa es queixen d’una caiguda profunda de les seves vendes i ho atribueixen als efectes d’un Pla de Mobilitat que es proposa expulsar els cotxes del centre de la ciutat en un perímetre ampli. Es volen treure cotxes per crear una zona de baixes emissions, però el que sovint passa és que converteixen els carrers adjacents al centre en zones d’altes emissions. Les baixes emissions tenen més a veure amb la fluïdesa del trànsit que amb la seva exclusió radical.
El trànsit al centre de Terrassa no té solució, els professionals de mobilitat de l’Ajuntament de Terrassa ho tenen molt complicat. El que el vulgui solucionar amb un cop d’efecte el trànsit al centre de Terrassa només farà més gran la complexitat. Una mica és el que passa amb l’actual Pla de Mobilitat. Cal tenir presents tots els equilibris que es congreguen al centre, per descomptat els ambientals, els socials, els comercials, els dels veïns i els de ser un espai emblemàtic de tota la ciutat. Escanyar tant el trànsit al centre de la ciutat no és una bona idea. El Pla de Mobilitat només mira una part de la realitat. Ho dic amb respecte, crec que crearà més problemes que no pas en resoldrà. Cal fer-ne una moratòria i pensar un pla que reculli el joc d’equilibris que ara s’ha trencat. Tampoc és menor que la gent que viu al centre de la ciutat, tot admetent les limitacions del que suposa viure en un espai amb molts carrers de vianants, pugui accedir el més fàcilment possible a les seves llars amb vehicle (al centre de la ciutat hi viu molta gent gran i molts dels seus familiars necessiten atendre les seves contingències imprevistes amb agilitat). Necessitem un centre viu, amb zones de vianants vigoroses i que no es sotraguegi per interpretacions esbiaixades de les normatives europees. És evident que cal reduir la contaminació a tota la ciutat, però cap norma diu que hagi de ser a costa de tots els altres equilibris que requereix una ciutat. No confonguem bou per bèstia grossa.
Gestionar una ciutat és saber gestionar la complexitat. Necessitem un centre amb les millors solucions possibles dins de la complexitat i ni els comerciants, ni els que vivim al centre tenim aquesta sensació d’estar en mans d’iniciatives sensates i ponderades. Si es constata que la solució de mobilitat actual genera un perjudici, abans d’esperar que el pendent del comerç sigui massa pronunciat i en tinguem conseqüències encadenades, aturem-nos, intentem definir una solució constructiva que recuperi els equilibris i tornem a gaudir del centre. Els que vivim o treballem al centre sabem que és un espai que està al servei de tota la ciutat, però el fet de voler-hi continuar vivint és fonamental, i també que els comerciants hi facin les seves inversions. Que ningú dimiteixi de viure, d’invertir, de fer créixer el comerç al centre.
La mobilitat a Terrassa necessita moltes petites operacions, més que plans que facin la complexitat més gran. Necessitem operacions de puntillisme. Cal posar més intel·ligència que barreres al trànsit. Cal evitar una croada exagerada respecte als cotxes com si els que els conduïssin no fossin ciutadans de la ciutat, i cal ser ferm davant de la pol·lució a tota la ciutat i no només al centre. L’enemic no és el cotxe per contaminant i invasiu. L’enemic és la contaminació a tota la ciutat. Necessitem més cotxes que no contaminin i necessitem centres on la gent que hi viu, que hi treballa o que hi vol anar a comprar hi pugui accedir amb relativa comoditat. I aplicar el sentit comú. Seria una bestiesa insòlita tornar enrere a les zones de vianants consolidades, però és completament desequilibrat el que pretén el Pla de Mobilitat. Expulsant el cotxe, expulsen gent que hi vol viure amb comoditat, gent que hi vol anar a comprar i gent que hi vol anar a passejar. Ja tenim els primers efectes del que suposa aquesta Pla de Mobilitat. Aturem-lo. Fem una moratòria tan consensuada com sigui possible. Que cada partit expliqui com ho resoldria de cara a les properes eleccions municipals i no convertim el centre en un espai de conflicte. Si a tots ens sembla que les coses es poden fer molt millor, fem-les. No cal fer-nos triar. Tots volem un centre amb espais per passejar, amb botigues, amb habitatges accessibles, amb baixa contaminació. És complex? Sí. Però en comptes de tirar pel dret, cal preservar els equilibris i no crear enfrontaments innecessaris. I un suggeriment, potser si tenim bones bases de dades, les eines d’intel·ligència artificial ens donaran pistes de quines són les millors solucions. Però mentre no tinguem això, el millor és el sentit comú.
