Josep Ballbè i Urrit
El proppassat 5 d’agost, es van celebrar 150 anys de l’institut de les Filles de Maria Auxiliadora (la branca femenina de l’orde salesià, fundat per Sant Joan Bosco).
A Terrassa, hi són presents de fa 65 anys (el col·legi Sant Domènec Savio). Deu anys més tard (1967), es va obrir el Maria Auxiliadora. A hores d’ara –i de fa força anys– ambdós són mixtos.
El 5 d’agost del 1872, a uns 130 quilòmetres de Torí (Mornese), onze noies emprenedores –entre elles, Maria Domenica Mazzarello– es fixaren l’objectiu d’endegar aquest camí educatiu, en clau religiosa. Anava en favor d’un estol de noies desateses en l’entorn social. Dessota el perfil dels seus homònims masculins, de feia tretze anys.
Salvant les distàncies, imagino un àmbit humà prou similar entre aquell i el de la Terrassa grisa de finals de la dècada dels anys 50-60. Una ciutat molt industrial, amb gran concentració de fàbriques –sobretot del sector tèxtil– requeria centres escolars orientats als fills de llurs treballadors. És ací on podem contemplar l’essència nuclear d’ambdues escoles (als carrers Maria Auxiliadora i Santa Maria Mazzarello.
En un context de crisi, les salesianes es fixen la celebració d’aquest segle i mig de vida amb el repte de projectar un futur amb coratge. Alhora, renovant el seu compromís de fidelitat a les normes de Dom Bosco i aplicant el famós “sistema preventiu” patentat per ell. En la meva modesta opinió, com a antic alumne salesià, certifico de bell nou que haver-los conegut ha estat, sens dubte, una de les millors coses que m’han passat a la vida. Els dec molt i ho saben. La formació rebuda en valors humans i continguts intel·lectuals la valoro de molt nivell. Tot plegat m’ha permès situar-me rebé en aquest món tan competitiu… Sovint, però, prou desmanegat en certs camps.
Actualment –sent presents en un total de 97 països–, unes 11.500 religioses despleguen una realitat summament preciosa. Puc dir –amb un sentiment cofoi i també de cert orgull– que la nostra vila té la sort d’acollir un centre seu. Per ell, han passat un estol immens de criatures que duen marcat el segell i l’empremta salesiana. Al voltant de l’escola, s’hi desenvolupen altres tasques de suport a col·lectius de gent migrant i nouvinguda. Tot plegat, amarat d’un carisma peculiar, precís i impecable…”Grazie mille” per la vostra tasca. Cal dir-ho ben fort. S’ho més que mereixen.
