Sonia Giménez Guzmán, Grup de Comunicació de l’OAT
Parlem amb Joseba Quevedo, coordinador del Grup de Projectes i Medi Ambient de l’OAT, que va arribar a la nostra ciutat l’any 1989.
Ha dedicat tots aquests anys a la docència i investigació, a la UPC en Automàtica, disciplina d’Enginyeria que es dedica a la substitució d’un operador manual per un d’artificial, de manera que la producció sigui més segura i eficient.
Quevedo creu que l’OAT és un organisme que complementa la gestió pública de l’aigua, una de les missions del qual és acompanyar l’administració local i l’operadora TAIGUA, aportant idees i coneixement, no només control.
Creu en allò que és públic sobretot si parlem de béns essencials com n’és l’aigua. Aspira al fet que TAIGUA faci millor gestió que altres operadores privades del sector i arribi a ser puntera en investigació i innovació. És per això que va entrar a l’OAT, per a concretar projectes de millora amb una visió de sostenibilitat en el sentit econòmic i mediambiental. Per exemple, actualment hi ha una persona fent un doctorat industrial finançat per TAIGUA i dirigida per professorat de la UPC, construint models matemàtics representatius del comportament de la xarxa d’aigua. A través d’un programa informàtic simula com es comportarà la xarxa davant d’una possible actuació de l’operador i si el resultat és adequat, llavors l’operador ho pot aplicar de forma segura i eficient a la xarxa real. Aquest programa informàtic també permet simular episodis de sequera, increment poblacional, noves necessitats de consum d’aigua, etcètera.
Li preguntem pels Fons Next Generation i exposa que hi ha 750.000 milions a escala europea, dels quals 140.000 són destinats a Espanya, dels quals el 50% són a fons perdut.
Aquests fons volen respondre a les necessitats que han sorgit després de la crisi de la Covid, i ser una ajuda a empreses per a la seva recuperació i la transformació de les economies, en un procés de transició cap a un món més digitalitzat, eficient i sostenible.
Els Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) són un dels instruments de distribució dels Fons Next Generation que han de permetre la col·laboració entre administracions públiques, empreses i centres d’investigació amb l’objectiu d’impulsar iniciatives per a la transformació econòmica.
Hi ha onze projectes estratègics en diverses àrees, una de les quals és específicament la digitalització de l’aigua, i per a la qual es destinaran 3.000 milions d’euros durant els anys 2022-2026. Un 15% dels 3.000, és a dir, 400 milions són per invertir a través de convocatòries de subvencions a través del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) durant el 2022.
En aquests moments, s’està treballant en les bases de la primera fase de convocatòria dels PERTE, per a ciutats de més de 20.000 habitants. El MITECO escollirà els projectes que més s’ajustin als criteris acordats i siguin més atractius per als objectius previstos.
La nostra ciutat està treballant en un Projecte per a la Transició digital de l’aigua, que és el Projecte Telecomptadors, que suposaria un gran avenç per a totes les parts i ens acostaria a la “Terrassa, ciutat intel·ligent”. Es tracta de substituir el clàssic comptador mecànic del consum per un d’electrònic, que faci lectures automàtiques en temps real cada hora, en lloc de lectures manuals d’un cop al mes o al trimestre, i enviï les dades a través d’una xarxa de comunicacions a un ordinador de gestió de la companyia d’aigua.
D’una banda, les usuàries podrien conèixer en tot moment el seu consum i controlar-lo per tal de no saltar de tram. També podríem detectar si hi ha alguna fuita, si es detecta consum estant fora de casa o, en cas contrari, si tenim familiars d’edat avançada que viuen sols, i ens adonéssim que no hi ha consum en el seu comptador és que potser els ha passat alguna cosa…
D’altra banda, l’empresa gestora podria conèixer el comportament dels consumidors, per hores, per dies, per barris… I també l’Ajuntament, com a responsable, podria millorar en planificació i en transparència, ja que tindria més control de les dades i la seva anàlisi.
El cost d’aquest projecte és de 9 milions d’euros, el 60% dels quals podria ser subvencionat si fos seleccionat d’entre tots els que es presentaran, cosa que permetria implementar més ràpidament el sistema.
Sobre la seva opinió pel que fa a la feina de coproducció i cogovernança de l’aigua entre els tres actors, que són TAIGUA, l’Ajuntament i l’Observatori de l’Aigua, respon que hi veu bona sintonia malgrat les dificultats de càrrega de feina del dia a dia, que dificulta poder aprofitar tot el coneixement de les persones de l’OAT. Es confessa optimista perquè s’està fent camí.
Per acabar, parlem de la preocupant pujada de preus de l’energia que afecta directament la viabilitat de TAIGUA. Terrassa està 250 metres més alta sobre el nivell del mar que Abrera, des d’on es transporta l’aigua del Llobregat. Aquest transport necessita molta energia, amb un cost elevadíssim i a l’alça. Considera que s’ha d’analitzar molt bé com s’afronta això, fer-ho amb transparència i veure qui ha de suportar els costos.
Sigui com sigui, la ciutadania hem d’entendre que la gestió integral de l’aigua s’ha de finançar amb l’aigua i assumir la corresponsabilitat. Se’ns obre un gran debat de límits territorials i de sostenibilitat. Calen acords polítics supramunicipals que garanteixin el servei i la viabilitat econòmica de la gestió, sempre amb la visió de l’aigua com a bé comú, mai com a mercaderia.
