Jordi Tarragona, conseller de famílies empresàries
Un dels llibres que més impacte m’han fet és “L’home a la recerca de sentit” de Víktor Frankl. Es tracta d’un llibre de menys de 200 pàgines, mida quartilla. Escrit pel psiquiatre austríac deixeble de Freud que més es va allunyar dels seus postulats.
Va sobreviure a la seva estança als camps d’extermini nazis. Respecte a aquesta experiència, relata coses com les següents: “No sabia si la meva dona estava viva, ni tenia forma d’esbrinar-ho (durant tot el temps de reclusió no va haver-hi contacte postal de cap mena amb l’exterior), però llavors ja havia deixat d’importar-me, no necessitava saber-ho, res podia alterar la força del meu amor, dels meus pensaments o de la imatge de la meva estimada. Tots nosaltres havíem pensat alguna vegada que érem ‘algú’, o almenys ho havíem imaginat. Però ara ens tractaven com si no fóssim ningú, com si no existíssim. A mesura que la vida interior dels presoners es feia més intensa, sentíem també la bellesa de l’art i de la natura com mai fins llavors. Sota la seva influència arribàvem a oblidar-nos de les nostres terribles circumstàncies. Els que vàrem estar als camps de concentració recordem els homes que anaven de barracó en barracó consolant els altres, donant-los l’últim bocí de pa que els quedava.
Potser eren pocs en nombre, però oferien proves suficients que a l’home se li pot arrabassar tot menys una cosa: l’última de les llibertats humanes –l’elecció de l’actitud personal davant un conjunt de circumstàncies– per decidir el seu propi camí”.
Entre les seves frases cèlebres podem trobar les següents: “La vida no és principalment una recerca de plaer, com creia Freud, ni una recerca de poder, com va ensenyar Alfred Adler, sinó una recerca de sentit. La millor tasca per a qualsevol persona és descobrir-li sentit a la seva pròpia vida. L’èxit, com la felicitat, és l’efecte secundari inesperat de la dedicació personal a una causa major que un mateix”.
“La nostra més gran llibertat és la llibertat d’escollir la nostra actitud; és que sempre som lliures d’escollir els nostres pensaments. Les forces que escapen del nostre control et poden treure tot el que posseeixes excepte una cosa, la teva llibertat d’escollir com respons a la situació. Quan no som capaços de canviar la situació, ens enfrontem al repte de canviar nosaltres mateixos”.
“L’home és fill del seu passat més no el seu esclau, i és pare del seu futur. No és el passat el que ens deté, és el futur; i com el debilitem avui. Les decisions no les condiciones, determinen qui som. El que arribi a ser una persona –dins dels límits de les seves facultats i del seu entorn- ho ha de fer per si mateixa”.
“Al cap i a la fi, viure significa la responsabilitat de trobar la resposta correcta als problemes que allò planteja i complir les tasques que la vida assigna de forma contínua a cada individu. No hauríem de recercar un sentit abstracte a la vida, ja que cada un té en ella la seva pròpia missió per assolir; cada un ha de portar a terme un comès concret. Per tant, ni pot ser reemplaçat en la funció, ni la seva vida pot repetir-se; la seva tasca és única com única és la seva contribució per instrumentalitzar-la. La vida exigeix a tot individu una contribució i depèn de l’individu descobrir en què consisteix”.
“La felicitat és com una papallona. Com més la persegueixes, més fuig. Però si gires l’atenció envers altres coses, ella ve i suaument es posa a la teva espatlla. La felicitat no és una posada al camí, sinó una forma de caminar per la vida”.
Me’n recordo de Viktor Frankl sempre que en preguntar a les famílies empresàries sobre què volen per a la següent generació rebo la resposta “que siguin feliços, que facin el que vulguin”. A la vida tenim dues formes de ser feliços, fer el que ens agradi o que ens agradi el que hem de fer.
Si ens toca picar pedra, podem convertir-nos en constructors de catedrals. Tot depèn de si la nostra motivació és extrínseca (depenent dels altres), intrínseca (interior nostra) o transcendent (enfocada en altres o una causa superior).
Per descomptat que tots volem que els nostres descendents siguin feliços i que puguin decidir amb llibertat. Però per això cal que coneguin les diferents opcions i les seves conseqüències a curt i llarg termini. Si no coneixen els pros i contres, des dels diferents punts de vista, de l’empresa familiar, és difícil que realment puguin prendre amb llibertat la decisió de ser-ne continuadors o no.
