Xavier Marcet
Cada dia em trobo a gent que gaudeix raonablement amb la seva feina. Tanmateix, hi ha molta altra gent que viu la feina com quelcom que no els motiva o fins i tot que els furta el millor de la vida.
Per a tots aquells que tenen un treball on és difícil gaudir, els presento tot el meu respecte i comprensió. Aquest article no és per ells, encara que si decideixen llegir-lo, espero no els incomodi. Escric per aquells que senten que la feina no és una condemna, encara que els costi d’aixecar-se als matins, o se’ls facin curtes les vacances o hi hagi dies de fatiga. Escric per aquells que veuen en la feina una oportunitat per a continuar creixent com a persones i un viatge en el qual es pot gaudir.
El que ens fa gaudir a la feina (o passar-ho malament) són les persones. Gaudim treballant al costat de persones que ens ajuden a oferir la nostra millor versió. És magnífic treballar al costat de gent que inspira i de la que aprenem. Per contra, treballar amb gent tòxica significa conviure amb persones que ni gaudeixen, ni deixen gaudir. El respecte, l’aprenentatge constant i el sentit de l’equilibri són el que ens permeten gaudir del treball. Ens ho passem bé quan podem crear i concretar oportunitats. Fruïm en especial quan combinen les nostres funcions habituals (el nostre lloc de feina) amb projectes que ens descobreixen altres dimensions de l’empresa, del negoci o del management. Tenir un context de persones positives és fonamental per estar bé a la feina. Gent bona i bona gent. Sense més tòxics o pesats dels que ens doni l’estadística. Si a més, l’empresa té un propòsit que dignifica les persones, no només gaudim sinó que trobem sentit a allò que fem. Gaudim d’un propòsit que dignifica.
És un plaer gaudir d’una bona reunió, àgil, intel·ligent, en la que es prenen decisions. Una reunió exempta d’egos desfermats, de pesats i de redundàncies. És reconfortant escoltar una presentació breu que soni a lliçó magistral, o gaudir amb debats que ens enlairen i ens permeten esquivar la mediocritat. És excitant prendre decisions raonablement arriscades. Però quan més gaudim és quan descobrim l’autenticitat en aquelles coses importants, les que tenen a veure amb les persones i amb la forma de viure els valors. Gaudim amb la fluïdesa, amb el sentit pràctic i amb el sentit comú. Quan rematem una venda. Quan sentim l’excel·lència. Quan tenim un equip sincronitzat. Quan aprenem. Gaudim quan no ens deixem colonitzar per les ximpleries.
Però gaudir treballant no vol dir que no hàgim d’enfrontar adversitats. Els problemes arriben indefectiblement a tothom i a tots els racons. Però fins i tot en els moments complexos conec professionals i directius que troben un sentit especial al seu treball. La resiliència i els reptes d’intel·ligència i d’esforç que comporta també donen sentit a la feina. Si tot fos fàcil i previsible la nostra feina la farien les màquines. Per altra banda, hi ha molta gent que gaudeix amb allò que fa. Senzillament, li agrada molt.
És evident que hi ha moments en els quals no ho passem bé. Quan ens enfrontem a decepcions amb persones, quan sentim desil·lusions perquè no podem tancar una venda o perquè veiem decaure un projecte. Per descomptat, ho passem malament amb els conflictes. És evident, però, que es pot gaudir, més enllà d’aquests moments amargants, o sabent que passarem etapes més dures i etapes més favorables. Tots estem acostumats a treballar entre objectius ja sigui a escala d’empresa, d’equip o nivell personal. És la forma habitual de funcionar. Però, tot i que el ritme sigui alt, els suggereixo aprendre a gaudir del viatge. Els objectius estan bé, però el camí també.
Aprendre a transitar els dies, fent de l’aprenentatge el nostre fil conductor en un context de convivència positiva, amb lideratges que es conjuguen amb exemple i humilitat. La vida professional és un llarg viatge, en el que hi ha destins i hi ha estacions intermèdies, i és clar, embussos i retards. És important gaudir del viatge, aprendre a madurar, saber passar de l’obsessió per donar respostes a estimar les preguntes pertinents. Assolir la brevetat. Comunicar sense necessitat de dir-ho tot mentre donem sentit als silencis. Parlar menys i escoltar més. Aprendre a escoltar el que no ens diuen. Saber contextualitzar.
Tenir perspectiva, dramatitzar menys, però conjurar-nos a no perdre una certa ingenuïtat. Desafiar-nos amb la innovació mentre desconstruïm les ortodòxies de les nostres organitzacions. Militar a les lligues dels que es queixen poc. Prendre’s els detalls com un regal. Liderar sense escarafalls. Gaudir comporta aprendre a dominar les pretensions. Anar teixint una trajectòria amb sentit. Saber distingir entre l’agilitat i la pressa. No confondre les persones amb els galons professionals. No fer de la perfecció una religió, però acostumar-nos a donar més resultats que excuses. Aprendre a admirar. No oblidar-nos mai dels memorables. Empetitir l’arrogància. Aprendre per a no envellir. Desaprendre per enfrontar les nostres obsolescències.
Aquest text és un petit homenatge als que els agrada la seva feina i no tenen necessitat de ventar-se’n. I sobretot és un homenatge sincer a tots els que ens van ensenyar a gaudir del treball.
Bon viatge.
