Jordi Ballart, alcalde de Terrassa
Les rieres són l’assignatura pendent de Terrassa i al mateix temps la nostra gran oportunitat de futur.
Des de mitjan segle XX, quan el creixement de la ciutat es va desbordar, són al mateix temps una barrera entre barris i un repte que se’ns resisteix. I a aquesta dificultat s’hi ha de sumar l’efecte de les riuades de 1962 i 1971, que han deixat una empremta molt profunda en la nostra memòria i una lliçó molt clara: no li hem de perdre mai el respecte a les rieres.
Però tampoc podem deixar que bloquegin el nostre futur. És hora, doncs, de mirar endavant i de posar les bases per a una nova relació entre la ciutat i les rieres. I això implica, sens dubte, dissenyar un nou model de ciutat, integrar aquests 17 quilòmetres de rieres, tenint molt en compte que han de seguir complint amb la seva funció natural i que en qualsevol cas cal garantir la seguretat al màxim. Aquesta setmana hem presentat un punt de partida: una visió de futur, un primer esbós d’un Pla Estratègic i els dos primers projectes, presentats als fons europeus Next Generation.
Com a criteri general, plantegem un model de renaturalització, en el qual puguin coexistir diversos usos i que permeti salvar les rieres i unir barris amb diferents solucions, adaptades a la realitat i les necessitats de cada tram, així com a les característiques de la riera de les Arenes i la del Palau. Aquest model no descarta algunes cobertures puntuals, en el cas de la riera del Palau, però sí defuig la construcció de grans lloses de formigó: el canvi climàtic ens porta a pensar en fórmules que contribueixin a rebaixar la temperatura urbana i a multiplicar els espais verds, amb creativitat, innovació i sensibilitat.
Estem parlant, òbviament, d’una transformació de llarg recorregut. Una referència, en aquest sentit, podria ser la del parc de Vallparadís, que va tenir una fase de disseny de gairebé una dècada, seguida de vint anys d’execució per fases, entre 1991 i 2011. Transformar les rieres demana temps i recursos econòmics, propis i també d’altres administracions: l’horitzó temporal es podria situar entre 2030 i 2040. Amb un afegit important: en paral·lel, caldrà continuar impulsant moltes actuacions de manteniment, de millora i de neteja, en col·laboració amb l’ACA, l’Agència Catalana de l’Aigua. Un dels grans objectius del mandat 2019-2023, per al Govern Municipal, era posar en marxa el procés de transformació de les rieres. Acabem de fer, doncs, el primer gran pas endavant en aquesta direcció, després d’un temps dedicat a valorar les diferents possibilitats, fer estudis tècnics i plantejar les característiques que ha de tenir tota aquesta operació. Ara és hora de, per una banda, dialogar i consensuar aquesta transformació a escala de ciutat, per tal de generar consens, complicitat i també il·lusió, i per altra banda, començar a encarrilar els primers projectes, amb un calendari que dependrà dels recursos econòmics disponibles.
En qualsevol cas, no hi ha marxa enrere: aquest és el gran projecte de canvi de la ciutat de la primera meitat del segle XXI, un projecte amb un gran potencial de transformació, equivalent al que van tenir en el seu moment el Parc de Vallparadís, els Jocs del 1992 o els soterraments dels ferrocarrils, entre altres. Un projecte que ha d’avançar en paral·lel a l’Anella Verda i que defineix un model de ciutat amb una relació respectuosa i intel·ligent envers l’entorn natural i el paisatge, un model enfocat a un context de crisi climàtica global i de desenvolupament sostenible.
Hem de mirar les rieres, doncs, amb els ulls del segle XXI i amb la mateixa ambició que hem tingut per impulsar la transformació de Terrassa en les darreres dècades. I hem de fer-ho teixint consensos, dialogant, sumant, buscant que aquest repte sigui un autèntic motor per fer un gran salt endavant com a ciutat. No serà fàcil, sens dubte. Però ara sabem que no és impossible. I ara comencem a tenir un pla de futur, que encara caldrà treballar a fons i concretar. Sense aquesta visió de futur que acabem de plantejar no seria possible trobar els recursos necessaris ni superar els obstacles. El primer pas és sempre aquest: saber on volem arribar. Això ens permetrà, en els propers anys, treballar per fer realitat una Terrassa del segle XXI més unida, més verda i amb un extraordinari potencial de progrés.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
