Xavier Marcet
Una de les millor recomanacions que vaig rebre quan estudiava alguns cursos d’innovació a la Universitat de Berkeley és que si vols innovar, més que preguntar, has d’observar.
Més que preguntar als clients o els usuaris, cal observar-los. Evitar el biaix excessivament aspiracional de les respostes i constatar què fa la gent, i a partir d’aquí, entendre quins poden ser els problemes, les necessitats i les aspiracions que hom vol resoldre a través de la innovació. Observar, ajuda més a trobar solucions que anar des de la tecnologia a la realitat, o anar des de la ideologia a la realitat. A la política li falta observació directa. Hi ha massa soroll a les xarxes socials, soroll que tindríem capacitat de ponderar amb més capacitat d’observació. Hi ha un abús de fórmules participatives a les que van quatre gats i se’ls atorga un valor desproporcionat. Tornar a l’observació nua, de peu de carrer, de veure el que no és evident, d’escoltar el que no es diu, comportaria evidenciar el que són meres ocurrències i diferenciar d’allò que realment pot crear valor des de noves solucions. La innovació és impacte, a més observació de base, més impacte potencial. Si concretem a Terrassa, només cal mirar per exemple el que passa amb el trànsit al centre de la ciutat per veure que estem davant d’una gran ocurrència, o només cal passejar per la Fira Modernista com per constatar que estem davant d’un gran èxit.
Estem al segle XXI, i tanmateix, al costat de l’observació directa cal afegir les dades que les noves tecnologies de dades ens permetran (Internet de les Coses, Big Data i Intel·ligència Artificial). Les màquines faran el Big Data i ens aportaran patrons que ens permeten predir i prescriure millor, però les persones farem l’Small Data, i una font fonamental per al pensament crític i la capacitat de síntesi la traurem de la nostra capacitat d’observació directa de les persones i la realitat. Un punt de confluència de les dues mirades, observació i dades, són les experiències de ciència ciutadana, de les que si estan ben fetes, en soc molt partidari. Prendrem decisions millors si som capaços d’observar més i de saber usar les dades amb sentit.
Observar vol dir intentar entendre el perquè àrees que sobre el paper haurien de ser de gran potencialitat comercial no ho són: la Rambla, el Vapor Gran, o el propi Casino del Comerç. Abans de dissenyar i redissenyar aquests espais caldrien moltes hores d’observació. Les dades ens hi ajudaran molt, però també el coneixement del territori. Sense observació, sense dades, fracassos com els que he citat es multiplicaran.
Observar vol dir entendre com l’afluència massiva que la pandèmia va provocar dels nostres espais naturals, està deteriorant els senders de la muntanya amb un desgast enorme provocat per molts senderistes i sobretot per bicicletes convencionals i elèctriques de muntanya que es salten tota la normativa existent sense cap atenció per part dels moviments conservacionistes.
Observar vol dir mirar com de deixats estan alguns dels nostres polígons industrials per entendre el tipus d’empreses reals que tenim, la dimensió reduïda de la immensa majoria de corporacions, per veure com el seu estat de conservació parla per si sol de totes les polítiques d’atracció empresarial.
Hi ha massa decisió només basada en el soroll i la immediatesa, també sobre el biaix pel qual les polítiques públiques són hipersensibles només a les minories hiperactives, massa decisions condicionades per la influència de les xarxes socials com a substitut de la representació proporcionada de totes les realitats que amaga la realitat. Decidim i construïm poc sobre la nostra capacitat d’observació. La complexitat, més plena de dilemes que només de problemes, requerirà encara molta més observació.
Terrassa haurà de fer un esforç com totes les ciutats per avançar molt en la seva capacitat d’ordenar les dades per poder-les utilitzar per crear simulacions molt potents de les seves polítiques públiques que li facilitin millorar molt la qualitat de les mateixes. I en això la sensació és que ja anem tard. Però quan arribi, el veritable instrument potent serà saber fer una síntesi de la capacitat que ens dona l’observació directa amb la capacitat de les dades i de la intel·ligència artificial. El que necessitem per fer això, per millorar molt les polítiques públiques està tot inventat, només cal que ens hi posem seriosament.
Observar vol dir que aquells que ens representen sàpiguen fer aquesta síntesi. Que senzillament vagin més enllà dels apriorismes ideològics, que no es deixin segrestar culturalment pels hiperactius i sàpiguen observar i pensar per compte propi, fins i tot amb l’altíssim risc per a ells de sortir del políticament correcte que ens està ofegant el sentit comú. Observació i sentit comú, seria un binomi revolucionari!
