ALFREDO VEGA, president del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament
El passat 3 de novembre iniciàvem el cicle pressupostari pel 2022, amb l’aprovació de les ordenances fiscals.
L’“oportuna” sentència del Tribunal Constitucional sobre la plusvàlua generava incertesa sobre una part important dels ingressos (prop del 6%) i obligava a retardar el ple de pressupost, que es va fer el dia 19, després de la ràpida reacció del Govern d’Espanya, que a través d’un decret donava resposta a les exigències del TC.
Al ple d’ordenances, que determina els ingressos, es van congelar tots aquells gravàmens sobre els quals l’Ajuntament té competències en impostos, taxes i preus públics. Una mesura important que compartim en aquests moments de sortida de la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19. Malgrat aquesta congelació, la previsió d’ingressos per part del consistori és que creixeran en 8,9 milions d’euros, si l’impost de plusvàlua no s’altera en les previsions. Com és possible un increment tan important de 8,9 milions sense incrementar la pressió fiscal? Aquesta és la pregunta rellevant, especialment si tenim en compte que la principal font d’ingressos dels ajuntaments prové de la PIE, la participació en els tributs i impostos de l’Estat, que significa més del 30% de tots els ingressos. La resposta és el Govern d’Espanya i la Unió Europea. El projecte de pressupostos de l’Estat contempla tres mesures decisives: un increment del 13% respecte al 2021 de la PIE; una compensació extraordinària per la implantació, en 2017, del Subministrament Immediat d’informació a l’IVA, una “triquiñuela” del senyor Montoro que aquest any es recuperarà; i, per últim, una dotació addicional extraordinària per compensar les devolucions que els ajuntaments hauríem de fer respecte al 2020, una dada important, encara més si tenim present que encara s’està retornant a l’Estat l’excés de finançament de la PIE de l’anterior crisi.
Aquestes són les claus d’aquest projecte d’ordenances i que explica aquest increment d’ingressos malgrat la congelació dels impostos propis i les taxes. Un canvi d’actitud de 180 graus del govern d’esquerres d’Espanya, orientat a la recuperació econòmica, en el tractament d’aquesta crisi respecte al tractament que va fer el govern de dretes del PP en l’anterior de 2008.
La proposta de l’equip de govern municipal és continuista; millor dit, immobilista, que renuncia, per exemple, a revisar l’ordenança de residus, que no respon als objectius que s’esperen i que té grans desequilibris, tal com vam assenyalar en el debat i que, entre altres causes, va motivar la nostra abstenció. El pressupost de 2022, el més gran de la història del nostre ajuntament, que arriba als 280 milions en el conjunt consolidat i sense incorporar els més que possibles ingressos dels fons europeus, pateix també aquest continuisme: es reparteix l’abundància sense focalitzar prioritats per respondre a les necessitats, amb clara voluntat d’acontentar territoris i grups més que de solucionar problemes. En aquesta línia i amb l’objectiu de millorar la cohesió social, des del PSC vam proposar una esmena perquè s’incorpori un informe de necessitats en el futur, que aporti indicadors econòmics, mediambientals i socials pels desequilibris existents entre territoris a la ciutat. Aquesta va ser l’única aprovada.
Tenim, en aquest 2021, un pressupost amb molts recursos, limitats únicament “per la nostra capacitat de gestió” segons el propi govern municipal; tenim el pressupost més gran pel 2022, però no creiem que pugui donar resposta als principals problemes de la ciutat, ni generi projectes transformadors ni el lideratge de ciutat que l’Ajuntament podria i hauria de tenir. Problemes com l’habitatge, l’ocupació, les infraestructures, la cohesió social, la formació, la seguretat, el manteniment de la ciutat, que necessiten recursos, idees i capacitat de gestió, que en temes com la seguretat han hagut de ser els treballadors els que han posat el seny que el govern no tenia.
D’altra banda, aquesta abundància de recursos ha provocat un increment de l’estructura organitzativa, especialment en la capa directiva i de suport. L’Ajuntament ha passat de 6 a 9 àrees, un 60% d’increment de molt difícil justificació en alguns casos. El relat de l’austeritat i l’eficiència que havia d’acompanyar aquest creixement no s’aguanta: la divisió de l’àrea de Territori de 2019 en dues ha provocat un increment de cost en estructura de personal de coordinació i serveis centrals d’1.143.053 euros, un 84%; curiosament dos serveis estratègics en aquests moments com la mobilitat i el d’Obres i manteniment de l’Espai Públic, molt justos en efectius, es mantenen igual. O la reconversió en tres àrees de desenvolupament econòmic, indústria i ocupació i projecció de la ciutat de 2019, a on el personal de coordinació i serveis centrals s’ha incrementat en més del 100%, més d’1.365.000 euros. O el gabinet d’alcaldia i coordinació que ha augmentat més de 485.000 euros en aquest mandat, mentre que un servei clau per generar coneixement com el servei d’estudis i Observatori només un 1,95%, 3.512 euros. És cert que hi ha canvis que poden explicar una part d’aquest increment, però de cap manera la seva totalitat ni les seves incoherències. El grup socialista vam desgranar les prioritats que creiem que no s’aborden amb determinació, proposant canvis, i ens vam abstenir, amb voluntat constructiva.
En resum, un projecte econòmic que tindrà un impacte per la quantitat de recursos que mobilitza provinents de l’Estat i la UE, però que no resoldrà problemes estructurals, i que carrega l’estructura amb uns costos injustificats que, passats aquests temps extraordinaris, hauran de suportar els terrassencs i terrassenques amb els seus impostos. Un projecte que reflecteix a parts iguals el pes de la majoria absoluta de l’equip de Govern i la seva falta de lideratge polític.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
