Josep Ballbè i Urrit
Fa dos-cents anys, la ciutat de Barcelona patí l’epidèmia de l’anomenada “febre groga”.
I vet ací que, tal dia com avui, moria el famós Antoni Brusi i Mirabent, arran d’aquesta patologia. Tan sols tenia 45 anys. Qui li havia de dir que, dos segles després, el seu nom –més ben dit, el primer cognom– encara seria viu a la memòria del poble català? Molt més, encara, en la dels qui “vivim” i sentim el món de la premsa amb rauxa.
Qui no ha sentit a parlar del “Brusi”? Òbviament, m’estic referint a la capçalera de l’antic Diari de Barcelona. N’Antoni era llibreter i impressor. Durant la Guerra del Francès s’allistà a les tropes per foragitar els “gavatxos”. S’encarregava de l’edició de La Gaceta Militar y Política del Principado de Cataluña, a mans dels francesos durant la seva dominació. Va tenir el coratge de tornar a editar el diari el 1814. Sis anys més tard, va ésser el primer a introduir a Espanya la litografia, tècnica capdavantera al seu moment. En morir tan jove, la redacció del mitjà la va continuar el seu fill Antoni Brusi i Ferrer.
El periòdic va néixer l’any 1792 i va tancar el 2009. Va arribar a ser considerat el degà de la premsa europea i –sense cap mena de dubte– el més important de la història del Principat. Originàriament, va adoptar una línia monàrquico-liberal. En minvar la censura, però, això li va fer perdre quota de mercat. L’aparició d’altres diaris (com ara La Publicidad/1878, El Diluvio/1879, La Vanguardia/1881 o el mateix Noticiero Universal/1888 va fer-lo trontollar en gran mesura. Tot i això, val a dir que tenia un tiratge d’uns 8.000 exemplars el 1888. Es va enfilar fins als 19.000 (trenta anys més tard) i els 50.000 (1927).
L’arxiu, l’hemeroteca i la capçalera del diari van ésser adquirits –per l’Ajuntament barceloní– fa 37 anys. A hores d’ara, la versió digital és activa. La gestiona un grup d’estudiants de la Universitat Pompeu Fabra, gràcies a un acord amb el Consistori, propietari del domini web.
En acabar, animo tothom a mantenir viva la flama de la lectura. Més d’un dirà que sóc un plom amb el tema. Tanmateix, des de la infantesa, hem de conrear l’amor a la premsa i els llibres. Llegir ens fa grans. Poca broma!
