Xavier Marcet
Construir solucions està més a prop de fer-se les preguntes pertinents que d’improvisar respostes.
Si ets un polític que creus que la política és només contestar el que la gent diposita a les xarxes socials, no tens tendència a fer-te preguntes. Improvises respostes carregades de floritures respecte als valors. Però el gruix el donen les preguntes ben fetes. El gruix no surt de la improvisació constant i reactiva. Tenir estratègia vol dir fer-se les preguntes clau sobre el futur i actuar en conseqüència. Ni la política ha d’anar de moda en moda ni la gestió ha de ser només inercial. Fer-se preguntes ajuda a decidir el que cal mantenir i el que caldria canviar.
Voldria fer alguns suggeriments des de la positivitat en forma de preguntes sobre el futur de la ciutat. Segur que alguns dels polítics i gestors municipals ja les tenen perfectament pensades i estan a punt de fer propostes concretes que presentaran molt aviat al món mundial. Que ho agafin a compte d’inventari si ja ho tenen completament resolt. Tanmateix, són preguntes que es fan molts polítics i gestors de moltes ciutats a Europa.
Terrassa necessita un “digital twin”? El “digital twin” o bessó digital és la capacitat de reproduir virtualment una ciutat a partir de les dades que s’extreuen dels seus sensors físics i de la informació sobre la seva activitat. El “digital twin” es nodreix bàsicament de dades en directe i permet millorar molt la gestió i fer molta innovació per la seva capacitat de simular l’impacte de les noves solucions. Quins aliats podria tenir Terrassa, públics i privats, per tenir un “digital twin” que millorés la presa de decisions? El “digital twin” és només un dels exemples de la importància de gestionar bé les tecnologies de dades que venen (internet de les coses, “big data” i intel·ligència artificial).
La mobilitat neta molesta o no molesta? Les recents i valentes decisions sobre desaparició de cotxes contaminants per part de la Unió Europea volen dir que podem començar a imaginar una mobilitat protagonitzada per cotxes que no contaminaran. Haurem de pensar si estem contra els cotxes o estem contra la contaminació dels cotxes. Només dos apunts per pensar-hi. Tindria sentit que es destinessin cinc mil milions d’euros, una part molt important dels fons europeus Next Generation, al sector de l’automòbil i a la vegada que a les ciutats es visqués una gran croada contra els cotxes? Per altra banda, sense una mínima mobilitat els centres de les ciutats tindran un comerç sostenible? A Terrassa mateix, l’exemple de la rambla o l’exemple del Vapor Gran quant a la seva vitalitat comercial ens ha de fer reflexionar? No sóc partidari de posar els cotxes a tot arreu i defenso les illes de vianants com un factor de qualitat urbana, però amb mesura, sense proporcionalitat l’impacte provoca el contrari del que es buscava. Tenir centres de les ciutats molt passejables però molt febles comercialment portarà altres patologies no desitjades. Són dilemes que les ciutats, i Terrassa en particular, hauran d’afrontar. No hi haurà solucions màgiques però els fonamentalismes anticotxes no seran cap solució, igual que no ho són aquells que deixarien passar i aparcar els cotxes per tot arreu. Un cert sentit de l’equilibri anirà bé. L’estem trencant.
Què farà Terrassa amb la construcció en fusta? Donarà exemple l’Ajuntament licitant nous edificis públics més sostenibles o desplegarà polítiques de promoció de l’habitatge radicalment sostenible amb incentius reals per a aquest format constructiu? Barcelona acaba d’adjudicar probablement l’edifici en fusta més alt d’Europa per a habitatge social. Per quan a Terrassa? Les noves formes de construcció, l’ús de materials realment reciclables i les solucions d’energies netes per a les nostres cases necessiten un gran impuls públic i privat. Les ciutats no només canviaran la forma de construir els edificis, canviaran coses tan difícils de reciclar com l’asfalt, amb noves solucions de materials i l’aplicació de la nanotecnologia per aportar noves funcionalitats a materials de natural sostenibles. La revolució dels materials no fa tan soroll com la digital però tindrà un altíssim impacte.
En l’àmbit social tenim també moltes preguntes. Una que sempre ens invita a pensar: com tractarem les persones grans amb el salt de dignitat que sempre han merescut. Com ajudarem que les persones puguin viure, si volen, molts més anys a casa seva, adequant les llars a la longevitat en soledat. Fa un temps el propi Ajuntament de Terrassa va fer un exercici molt interessant d’innovació social preguntant a les empreses locals com, des de la seva perspectiva, ajudarien a resoldre un desafiament com aquest. Allò no va tenir continuïtat, però una cosa similar es podria reprendre i buscar l’impacte.
Fer-se les preguntes pertinents és bàsic. Les ciutats que equivoquen les preguntes no troben mai un camí de progrés i diferenciació, al contrari, es recargolen en elles mateixes amb les seves mediocritats. Segur que si ens poséssim d’acord en quines són la dotzena de preguntes realment importants estaríem molt més a prop de les solucions. El que passa és que fer-se preguntes requereix una humilitat que aquells que només tenen receptes com a resposta no practicaran fàcilment. Però no hem de defallir.
Necessitem estratègia de ciutat i necessitem fer-nos preguntes que ens facin pensar i ens aixequin les ambicions compartides.
