Rafael Casals
L’article 47 de la Constitució diu: “Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada”. Però sembla que els partits que ens governen no recorden aquest dret.
Aquest és un altre dels temes que el Consell Nacional de la Gent Gran de 2019 va recollir en els seus documents finals. Diverses lleis que regulen el règim d’utilitzacions del sòl urbà i la manca de polítiques d’habitatge han afavorit l’especulació que provoca l’expulsió de persones grans i no grans de casa seva com a conseqüència de l’increment dels lloguers que paral·lelament provoca que moltes famílies no puguin accedir a tenir un habitatge. Les persones necessitem un sostre, un lloc on aixoplugar-nos. Actualment, a causa de l’especulació, a les grans ciutats el lloguers són inassumibles. Al mateix temps no és possible l’adaptació dels habitatges de les persones grans, que sovint precisen d’arranjaments, per l’elevat cost que suposa fer-los.
El Consell Nacional de la Gent Gran concreta el que caldria fer:
Construcció d’habitatges i la creació d’ajuts per a les persones amb dependència.
Endegar l’execució de projectes d’habitatges compartits adreçats a gent gran.
Que els poders públics es facin càrrec de l’arranjament d’habitatges i de l’adaptació a les noves necessitats de les persones grans o bé que facilitin ajuts per fer-ho que tinguin en compte la situació econòmica de la persona afectada.
Resoldre els problemes d’accessibilitat al domicili de persones grans o amb discapacitat i estudiar condicions de permuta que permetin accedir a un habitatge adequat a les seves necessitats.
Elaborar lleis que regulin el preu dels lloguers.
Disposar d’una política pública d’habitatge.
Impedir per llei que els habitatges públics puguin passar a mans privades.
Que els que han de mantenir els edificis en bon estat ho facin sense assetjar els llogaters.
Que es faciliti la creació de cooperatives d’habitatges.
Trobar mecanismes per posar en contacte persones grans que viuen soles amb joves sense habitatge amb l’objectiu de compartir-lo.
Evitar l’assetjament immobiliari.
I, de forma prioritària, que s’elabori un pla territorial actualitzat, per comarques, de les residències i habitatges socials necessaris.
