Rafael Casals
Avui parlem de la soledat no volguda. Cada vegada a Catalunya hi ha més persones grans que viuen soles i se senten soles. Amb la pandèmia aquest nombre de persones ha anat augmentant.
La soledat no volguda, si no s’hi posa remei, pot afectar la seva salut física, el funcionament cognitiu, el camp emocional i comportar una gran pèrdua en la seva qualitat de vida.
El Congrés de la Gent Gran de Catalunya demana que s’emprenguin accions per combatre la soledat no volguda. Adoptar mesures preventives.
Conscienciar tota la societat de la gravetat de la situació de soledat no volguda.
Emprendre accions per detectar les persones que se senten soles i ajudar-les a sortir de casa i relacionar-se amb altres persones.
Donar a conèixer les accions que es facin. Potenciar un voluntariat que doni suport i acompanyament a les persones grans que viuen soles i se senten soles.
A Terrassa des de l’octubre de 2016 es va iniciar el programa Sempre Acompanyats, promogut per Creu Roja, la fundació “la Caixa”, l’Ajuntament de Terrassa, MútuaTerrassa, l’associació d’ajuda a la vellesa, l’Associació de Veïns de la Cogullada, l’Associació de Veïns de la Maurina i l’Associació de Veïns de Ca n’Aurell, associacions de comerciants de la Maurina, Ca n’Aurell Comerç i Serveis, l’Associació de Gent Gran de la Maurina, l’Associació de Gent Gran del Parc de Sant Jordi i el Club de la Gent Gran del districte IV.
Aquest programa s’ha anat realitzant amb caràcter experimental en el districte IV. Està previst que, de mica en mica, s’aplicarà en altres districtes de la ciutat.
Ara mateix s’ha iniciat ja en el districte I.
Consta de tres fases. La primera és la detecció de les persones que viuen soles. Ho poden fer: CAP, assistents socials, els comerços del barri… i tots nosaltres si sabem tenir els ulls oberts a la realitat que ens envolta. Ajudant a crear vincles entre les persones que viuen en solitud i altres membres del seu entorn més proper. En aquesta acció és on calen persones voluntàries.
Acompanyar aquestes persones a participar en activitats que s’ofereixen en els centres de Gent Gran o altres del seu entorn i així anar creant una xarxa social a cada barri que les ajudi a superar la seva solitud.
És necessari que aquests programes es posin en funcionament en tots els barris de Terrassa i que totes les famílies es preocupin de donar un acompanyament real a les persones grans de les seves famílies.
