Xavier Marcet
L’ambient està molt carregat i busco elements de positivitat. I en trobo un referent a Terrassa.
Constatem que comença a haver-hi una mitja dotzena d’empreses molt interessants entorn del sector biotecnològic, biosalut i de tecnologies mèdiques a la ciutat. Ja fa temps que tenim empreses de tecnologies bio i mèdiques com Telstar, amb una gran trajectòria local i internacional. També destaca Sensofar, una spin-off de la UPC liderada per Ferran Laguarta, un dels grans científics de Catalunya que han sabut valoritzar el coneixement. Sembla molt interessant la proposta de valor de Venair Group de tubs de silicona per al sector biofarmacèutic. Tenim també una gran empresa biofarma, Kern Pharma, que és una corporació amb lideratge i molt recorregut. Tenim Leitat i la seva aposta decidida per la salut i pel món bio, amb fitxatges de talent importants en els darrers anys. I després tenim empreses molt interessants com Vytrus, una empresa orientada al creixement i molt premiada, que es dedica als ingredients de principis actius d’alt valor afegit per al món de la cosmètica. Terrassa s’ha desindustrialitzat d’una forma dramàtica. Però cal estar atents i veure si finalment es consolida un incipient clúster en aquests àmbits, en una ciutat on l’Hospital i Mútua són ja referents importants en el món de la salut. No cal que sortim demà dient que a Terrassa ja som la capital biotecnològica del món mundial perquè farem el ridícul. Simplement, apuntar que passen coses interessants.
Una segona nota positiva. Tenim prop d’un terç de la ciutat vacunada, i sobretot la gent més gran vacunada. Sort tenim que la gestió fa menys soroll que la política, i és més efectiva. Terrassa està un parell de punts per sota Catalunya pel que fa al nivell de vacunació, però això no vol dir res.
I l’altra bona notícia és que la gent que refusa vacunar-se és molt baixa, un 1%, això malgrat que la lluita entre les grans farmacèutiques ha fet tot el possible per generar desconfiança. L’ambient de la Fira Modernista ja anticipava un canvi, ara caldrà gestionar la transició a la normalitat amb paciència i prudència.
Tercera nota positiva. La recuperació de fotografies de començaments de segle pertanyents a la saga dels Heremies Busqué. Sempre m’havia semblat que la seva casa del carrer del Puig Novell havia d’estar amarada d’història. És una bona notícia que fossin salvades per Marino Ruiz i que els seus fills les hagin lliurat a la ciutat. A més, tenim gent com Rafael Aróztegui i Joaquim Verdaguer, que des de les èpoques on recollien els primers centenars de fotografies a l’Arxiu Tobella s’han convertit en veritables experts per contextualitzar aquestes imatges. No sé si donen per a una exposició, però seria interessant de poder-les veure.
Una nota de record. Passarà el centenari de la desaparició del Banc de Terrassa, sense pena ni glòria. El banc fundat el 1881 va tenir uns inicis consistents però una gestió arriscada en el marc de l’eufòria econòmica que va envoltar la Primera Guerra Mundial va acabar amb la decisió d’intervenir el banc el 1920. Ara fa cents anys, quan ja havien sortit de la pandèmia de la grip espanyola i la ciutat vivia una greu crisi social en el context del pistolerisme, va començar el principi del final del banc.
Hi ha un magnífic llibre d’Adrià Royes que explica amb detall la història del Banc de Terrassa. No cal dir que la desaparició del Banc de Terrassa va ser un fet transcendental per a la ciutat, només cal mirar el paper que en aquests cent anys ha jugat el Banc de Sabadell a Sabadell.
Una nota negativa. La vida política local continua sent desagradablement caïnita. Les darreres acusacions a l’entorn de Rosa Boladeras o d’Amadeu Aguado són exagerades i tots saben que són exagerades. En plena pandèmia ja va haver-hi acusacions ben desagradables. I tot això amb fons d’escenari a Catalunya que és lamentable a més no poder i un escenari espanyol després de les eleccions a Madrid que és ple d’odi.
I no ens n’adonarem, i ja haurà passat un altre mandat sense les transformacions estratègiques que la ciutat reclama des de fa anys.
Desfer aquestes espirals enverinades costa molt. Ningú en surt ben parat.
