TENIA ja pensat el meu nou article per avui, quan la lectura de l’article d’opinió del passat divendres dia 9, "Una victòria del municipalisme republicà", signat per alguns membres d’ERC, em va portar a substituir-lo per aquest.
Els signants, feien referència a la suposada "victòria" en la batalla contra el Decret que va portar el govern central a aprovació, i fou derrotat. Es tractava de la proposta impulsada pel Ministeri d’Hisenda, mitjançant la qual els ajuntaments amb romanents ( superàvits) d’anys anteriors, els cedissin a Hisenda. Els hi serien retornats en un termini d’entre deu i quinze anys, amb els interessos corresponents. A canvi, Hisenda els hi concediria unes subvencions a fons perdut, part aquest any 2020, i la resta l’any vinent, 2021, d’un import, com a mínim del 35 % del que haguessin cedit.
Aquesta proposta provenia de les dificultats imposades pel Ministre Montoro, pel que fa els límits de despesa, i altres consideracions, complicades d’entendre per qui no estigui avesat a la literatura administrativa. No m’hi estendré, però és una legislació que s’ha de modificar en els propers mesos, per a retornar als ajuntaments, l’autonomia perduda.
Torno al tema. En els meus 28 anys d’alcalde i 12 de regidor d’Hisenda, vaig saber aprofitar totes les propostes i escletxes legals per a aconseguir el màxim d’ajuts, per part de totes les administracions, procurant sempre saber llegir els beneficis que es podien obtenir. He de dir de manera rotunda que si continués en el càrrec hauria acceptat amb entusiasme la proposta del Ministeri d’Hisenda. M’explico.
Diuen els signants, que gràcies a ells, varen aconseguir tombar el Decret que lamentablement qualifiquen de "Decret – xantatge ", i que ara Hisenda ha hagut de fer marxa enrere, i els ajuntaments es veuen beneficiats per la suspensió dels límits de despesa i tenen via lliure per a gastar els romanents. Sí, d’acord, la suma d’ERC amb el PP, C’S , Vox i altres formacions menors, varen derrotar el Decret, i és cert que s’han alliberat els romanents, però no expliquen la part perjudicial, que això ha comportat.
La proposta d’Hisenda, parlava de cedir els romanents, a canvi de ser retornats, al cap d’uns anys amb interessos. Però, posava 5.000 M (cinc mil milions) en subvencions a fons perdut pels ajuntaments que , de forma voluntària, repeteixo voluntària, acceptessin l’acord. Ara, aquest diner fresc, aquesta entrada de subvencions, s’ha perdut. Increïble, i se n’alegren com si haguessin fet el gran negoci.
Es més, utilitzen un llenguatge realment barroer , impropi de càrrecs institucionals. Parlen en diverses ocasions de "xantatges", "decret- xantatge", i fins i tot de "trilerisme polític de baixa estofa". Francament als polítics d’abans no ens feia falta, fer ús de males formes per explicar les coses. I creure que poden maltractar els socialistes per haver considerat positiva la proposta inicial, es ben poc intel·ligent, però sobretot injust.
Dit això, agafo tots els municipis que ells esmenten, per donar compte de la pèrdua de diner que han sofert , per culpa d’aquesta "victòria republicana". Martorelles, 5 M en romanents, ha perdut 1,75 M. Caldes de Montbui, 4,7 M, n’ha perdut 1,645 M. Sant Andreu de Llavaneres, 7,3 M, n’ha perdut 2,555 M. Vilassar de Mar, 6 M, n’ha perdut 2,1 M. Mataró, 4,8 M, n’ha perdut 1,68 M. Sabadell, 4,7 M, n’ha perdut 1,645 M. Granollers, 2 M, n’ha perdut 0,7 M. Afegeixo la ciutat de Terrassa, que també es va sumar a la contra. 15 M, n’ha perdut 5,25 M.
Francament, a pagès d’això en diem el negoci del Robert de les cabres, perquè sí, es va derrotar el Decret – Llei, i s’han alliberat els romanents, però han volat els 5.000 M, ( cinc mil milions d’euros) destinats als ajuntaments que voluntàriament s’haguessin acollit al Decret.
Repeteixo, en el meu cas, hagués preferit, cedir els romanents, rebre el 35 % de l’import, en aquests dos anys, per destinar-los a tota mena d’actuacions , i després amb calma i tranquil·litat, recuperar els romanents amb els interessos corresponents. Estaria bé en futures explicacions donar compte de totes les implicacions i no amagar els aspectes negatius. Ho dic per allò de la transparència i la claredat. I no fer ús de determinades expressions perquè si algun dia s’hi ha d’entrar podríem parlar de l’eficàcia republicana al capdavant d’alguns departaments vitals de la Generalitat, que fan aigües per tot arreu.
