La mediocritat personal i col·lectiva, es pot dissimular, quan les coses van molt bé, però resulta fatal quan les coses es compliquen i esdevé catastròfic quan s’acumulen els problemes. A dia d’avui, el mínim que podem dir, és que tenim un govern desbordat.
En aquests moments, els problemes van per davant, i el govern simplement va al darrere de forma caòtica, tapant forats com pot, sense una estratègia determinada ni coordinada, i amb una llosa brutal al damunt, com és la lluita entre els dos partits de govern, i un deute que ha deixat sense capacitat de maniobra, quan més falta feia.
Començaré pel final: el deute. Se’n parla molt poc, perquè ningú vol donar les xifres, ni les conseqüències, però el cert és que la Generalitat, va acumulant retards, a l’hora de pagar i està a punt de quedar sense tresoreria. Actualment tarda 52 dies, de mitjana, sent la pitjor pagadora de tot Espanya, incomplint la pròpia llei contra la morositat. No hi ha remei, ni a curt ni a mitjà termini. Només amb una planificació molt rigorosa a llarg termini, es podrà anar reduint el deute i l’endeutament fins a cotes raonables. Ara, està desbordat.
Pel que fa la lluita interna, arriba a situacions insostenibles de cainisme i controvèrsia constant, fins el punt de convertir els socis , en adversaris de govern. Es evident que si a tot plegat li sumem l’excepcionalitat de la pandèmia, el resultat és el que veiem dia rere dia. Decisions abruptes, contradictòries, insostenibles, mancades de rigor i de mitjans per aplicar-les. No hi ha suport jurídic , falten recursos tècnics i humans , no hi ha disponibilitat pressupostària, i a més, falta autoritat per aconseguir la necessària comprensió i col·laboració de la ciutadania.
La situació és greu, perquè , a tot plegat hi hem d’afegir, la fallida econòmica de la Generalitat. No hi ha recursos econòmics. Es viu al dia a dia, esperant les transferències mensuals del govern central, que ja no donen per sobreviure. Ara, es reclamen amb urgència els fons especials, que dintre de pocs dies, repartiran 6.000 milions a tot Espanya. Catalunya rebrà 1.240 milions.
Pot semblar molt, però les finances s’assemblen cada vegada més a un pou sense fons. Arribaran i en poques hores s’hauran gastat, perquè aniran a pagar deutes, quedant-ne moltes pel camí.
Després arribaran noves partides, del conjunt global dels 16.000 milions que el govern central, reparteix entre les comunitats autònomes, però el problema de la Generalitat, és estructural. Es a dir, només podrà aturar la fallida quan redreci els ingressos, i redueixi brutalment les despeses. Això obliga a retallades immenses en tota l’estructura. Vol dir, suprimir departaments, delegacions, organismes, entitats, consorcis, …amb l’objectiu de reduir en un 20 o 25% les despeses.
Mentrestant, cal anar a eleccions per aconseguir una nova composició del Parlament de Catalunya, que permeti un nou govern, sense els defectes de l’actual. Un govern presidit per algú amb autoritat, i coneixement de la situació interna i externa. Capaç d’anar a buscar uns quants notables que acceptin mullar-se per sortir de la doble crisis, i aconseguir estabilitzar la situació. Un nou govern que abandoni objectius impossibles i se centri a resoldre els conflictes, començant per retrobar la sintonia perduda amb el govern central.
I finalment, un govern que passi al davant dels problemes, i sigui capaç de planificar i programar a curt, mitjà i llarg termini. En resum, que porti prudència i seny, a l’acció de govern, i no es deixi emportar per objectius inassolibles.
