‘HA de governar, mirant endavant, però amb alguna ullada cap enrere, de tant en tant, per comprovar si s’avança o es retrocedeix. He conegut equips de govern que treballaven molt, però avançaven poc, i a l’inrevés, alguns amb no gaire esforç, eren capaços de fer grans progressos.
En el cas català, els deu darrers anys, han estat molt poc profitosos. Absorbits en obtenir la independència, hem perdut la governació. Tot el que ha estat gestió i administració ha passat a un segon pla, i els esforços s’han perdut en baralles internes i cops d’efecte externs. Efectivitat molt baixa, i progrés mínim.
De fet, el dia que algú, amb el cap fred i els números clars, es dediqui a fer una valoració d’on estava Catalunya, deu o quinze anys enrere, i on es troba avui dia, demostrarà el greu retrocés tingut, i les grans oportunitats perdudes. Ras i curt, anem cap a la irrellevància.
Resumint, hem passat de ser el territori més avançat , més europeista, més obert i més envejat, en els anys 80, a un territori, altament conflictiu, enrevessat, endeutat, ensimismat i poc efectiu, 40 anys més tard.
D’ostentar una doble capitalitat econòmica i cultural, amb Madrid, hem perdut una i altra. De tenir un lloc privilegiat en el concert europeu, capaç de parlar dels quatre motors de la UE, amb altres regions punteres, hem passat a la irrellevància total. No apareixem en cap lloc destacat, en cap dels àmbits territorials ni sectorials.
Perdem posicions, a nivell econòmic, financer i industrial. La sortida de Nissan, empitjora la situació, però no és més que un graó més, de l’escala de descens com a potència industrial. Vindran altres tancaments i altres fugides, perquè la inestabilitat i el conflicte, son el pitjor escenari per als inversors.
El diner és poruc, covard, i ningú es planteja invertir en indrets on la batalla guanya a la tranquil—litat. Si mirem al nostre entorn, veurem competidors que aprofiten la davallada catalana, per a fer grans progressos. La Comunitat Valenciana, és el millor exemple, però també ho podem veure a les Illes, i a Aragó.
I per descomptat, Madrid. Les capitals dels estats, sempre xuclen inversions i aterratges d’activitats, però precisament el conflicte català, ho ha facilitat i impulsat, de manera que empreses que s’haguessin instal—lat a Catalunya, han decidit fer-ho allà. Lògic.
I també hem vist com grans empreses de capital català, poc a poc, han passat a ser controlades, parcial o totalment per capital estranger. Tot plegat fa, que el pes de Catalunya, en el conjunt d’Espanya, hagi baixat, i lògicament també, el prestigi , a nivell europeu.
Podem continuar per aquest camí ? Evidentment que sí. Ara bé, ens interessa ? En absolut. Almenys pels qui volem una Catalunya forta, a nivell d’Espanya i de la UE, considerem arribat el moment de dir prou a tanta mediocritat, i exigir un canvi radical per atrapar el temps perdut i tirar per altres camins. Es el que s’ha de proposar en les properes eleccions al Parlament. Deixar enrere aquesta llarga etapa, i retornar al bon govern. Hem perdut molt, però més podem perdre si continuem de manera semblant, en el futur immediat.
Els partits de govern volen fer oblidar els milers d’empreses fugides cap altres territoris, fent creure que varen ser simples decisions preses precipitadament, i que algun dia ja tornaran. De moment, ben poques ho han fet, i uns quants milers, es queden on son, oimés quan veuen que per aquí, alguns no han pres nota dels motius pels quals varen marxar. Tampoc es vol pensar en les que hem perdut. Mai ho sabrem del cert, però l’Agència Europea del Medicament, es va perdre, i com ella segur que altres, potser no tant importants, però de mica en mica s’omple la pica, i poc a poc, anem buidant el got. Venen temps molt complicats, molt. Més que mai convé seguretat i seriositat en l’acció de govern, de manera que les activitats i inversions vegin un camí planer per fer vida. Si algú creu que pot tornar a temps passats, viu en un altre món. No hi ha cap possibilitat de trencar la legalitat i emprendre el camí cap un pedregar. Som una gran majoria els que no ho volem.
