O hi ha res pitjor en política que entrar en el joc brut. Quan algú l’ha de fer servir, és persona morta, políticament parlant. Significa que ha esgotat els arguments tècnics i polítics, i no li queda res més que els personals, inventats o tergiversats. Mala cosa perquè deixarà de banda les feines fonamentals, per a perdre el temps, en les supèrflues, en detriment del poble, ciutat o país.
Dic això, a la vista de les polèmiques, que segueixo pel Diari de Terrassa, i que em traslladen a episodis que he viscut personalment, o he conegut en altres llocs i altres circumstàncies. He rebutjat sempre aquestes pràctiques que mai he fet servir en els meus quaranta anys de vida política activa, però que he patit, via anònims, rumors, xafarderies, denúncies sobre fets inventats, acusacions , etc.
Les males arts, son molt pròpies del nostre país, i dels països del sud de la UE, potser per un caràcter massa temperamental, o per una cultura , clarament deficitària , respecte el comportament cívic, que s’ha de tenir, tant en la vida privada com en la pública. Però, és en la pública on la seriositat i el rigor, han d’imperar.
Política és pedagogia, i els càrrecs públics, han de donar exemple de civisme, en tots els seus actes. I per a mi, civisme, vol dir un comportament ètic i estètic, en tot i per tot. Ara mateix, veig un panorama realment molt crispat a la tercera ciutat del país. No parlem d’un petit poble, perdut a la muntanya, del qual poca gent recorda el nom, sinó d’un escenari de primer nivell.
Aquest trencament de relacions, aquesta crispació, augura un mandat molt tens i clarament negatiu , per a la ciutat. La pandèmia ha posat a tota la societat en una situació molt vulnerable, tensa, i preocupada pel futur. Es lògic demanar resposta a les administracions, i en primer lloc, a la més propera: la municipal. Si aquesta es troba en una batalla frontal, és evident que no emprendrà les mesures, amb l’ambició, dedicació i participació, de tots els grups del Consistori.
I si un tema és essencial per encarar el futur, és aplegar esforços i pactar programes i inversions. Ara és l’hora de les administracions, en tots els seus nivells. Hem vist, les decisions al més alt nivell, procedents de la UE. També tenim presents les acordades pel govern central, i esperem veure les de la Generalitat, ben aviat sinó anem a eleccions de forma immediata. Finalment toca aprovar les municipals, les més properes i que poden ser les més efectives, perquè es fan amb un coneixement proper que no tenen les altres.
Si el govern municipal, esgota esforços en batalles amb el principal grup de l’oposició, és evident que no centrarà la seva acció en el que toca, sinó en altres coses. Vistes algunes acusacions, sense garanties de veracitat, i altres , sobre qüestions personals, dona la sensació que algú s’ha plantejat saltar- se les línies vermelles, de l’acció política. Si és així, que pleguin veles, i retornin al punt de sortida. Continuar per aquest camí es va al desastre, per part de qui l’ha emprès, i suposarà greus inconvenients a la feina col·lectiva.
El joc brut, a banda d’espatllar la convivència, té efecte “bola de neu”, en el sentit de créixer i ampliar el radi d’acció, de manera que el que comença per esquitxar a uns pocs, acaba esquitxant- ho tot. Aleshores només queda la solució de noves eleccions, o fer plegar alguns dels impulsors de les accions. Noves eleccions en un ajuntament, no es poden convocar. S’ha d’esperar a quan toquin, i cal recordar que just hem arribat al primer any de mandat. En queden tres. I tres es poden fer eterns si algú no para la deriva en la que ens trobem.
Sóc de fora, però conec Terrassa de fa molts anys, i conec a bona part dels protagonistes del passat i a uns pocs del present. El que puc dir és que la ciutat ha estat model per a un parell de generacions de polítics municipals, i ara, lamentem la pèrdua de model, i la deriva cap a actuacions que mai s’havien donat. Els que conec d’ara, em mereixen tot el respecte i tota la credibilitat, com per estar segur de la seva integritat i seriositat. Convindria mirar enrere, i retornar a la via que sempre ha funcionat, la de fer una ciutat modèl.lica, en el fons i les formes.
