I no teníem prou problemes, en temps de pandèmia, n’arriba un altre de difícil solució. Com limitar, controlar i sancionar el bany ,a rius i rieres del món rural ? Portem anys de conflicte per intentar regular el bany en espais lliures. Fins ara, ho fèiem per evitar altes concentracions de persones, en rius i rieres protegides, però la crisis econòmica, primer, i l’afany per anar a llocs especials, lluny de la ciutat, després ,ha provocat aglomeracions, en determinats indrets on hi ha gorgs, suficientment grans com per servir de piscines a l’aire lliure.
Aquestes aglomeracions, produeixen greus danys sobre la fauna i la flora, de la zona. A la fauna, perquè destorben la necessària tranquil·litat que ha de tenir, i per l’ús de sabons, xampús, detergents, olis, etc, durant el bany, que afecten l’ecosistema. A la flora, perquè s’hi arriba en cotxe, s’aparca allà on es pot, es trepitgen plantes i flors, i es deixen escombraries a tot l’entorn. El resultat global, és totalment negatiu.
Però, aquest estiu s’hi afegeix el perill de contagis, entre els que participen en el bany i per la contaminació de les mateixes aigües, curs avall. Els experts tenen clar que el bany en piscines i aigües tractades amb clor o productes similars, produeixen un efecte desinfectant, però quan l’aigua és natural, no. Així que, els ajuntaments es troben amb un greu dilema a l’hora de prevenir i protegir. Com fer-ho si el noranta per cent dels municipis no disposen de policia municipal ? Poden els Mossos d’Esquadra i Guardes rurals, cobrir aquesta mancança? On anar, on actuar ?
Aquestes i moltes altres preguntes es fan uns 600 alcaldes, molt especialment aquells que tenen en el seu terme municipal, rius i rieres, especialment atractives per a banyistes. Està més que comprovat que sense una vigilància intensa i unes sancions contundents, no hi ha remei. El nostre ,és un país poc disciplinat i poc sensible a les crides a la prudència i a la protecció del medi ambient. Deu n’hi do, el bon comportament en aquest temps de pandèmia, però la gent té ganes de sortir i buscar espais lliures on fer el que els doni la gana. I aquí, és on entrem els del món rural, en joc.
Un allau de visitants és el pitjor que pot succeir a l’entorn de rius i rieres. En els darrers anys s’han anat controlant i restringint les visites, però amb costos molt elevats, tant econòmics com de personal. Els ajuntaments no poden fer front a la contractació de vigilants privats, i a serveis de neteja i recollida d’escombraries. I la Generalitat no disposa de prou personal, per a fer aquestes funcions. Aleshores, què fer ?
El que reclamen els ajuntaments, son campanyes informatives, deixant clares les restriccions d’accés i sobretot d’ús, de rius i rieres. Avisar de les mesures de vigilància, control i sancions que s’han posat en marxa, de manera que ningú pugui dir que no ha estat informat. I a partir d’aquí, ja la setmana vinent començar a patrullar pels llocs més habituals. Hi ha més d’un centenar d’espais, amb una forta presència d’usuaris, en anys anteriors. Doncs bé, toca començar per aquí i que tothom vegi, controls policials, constants.
Els que puguin colar-se , han de poder ser detectats i sancionats, com perquè ells mateixos es converteixin en altaveus d’aquesta realitat. Les xarxes socials son la millor eina per atreure visitants, i alhora per a fer-los desistir. I és que aquest any, a la necessitat de protegir la flora i la fauna, s’hi afegeix la de les pròpies persones. S’ha de tenir en compte que en alguns gorgs de dimensions mitjanes, s’hi ha concentrat, alguns anys, dos o tres centenars de persones. Es evident que aquest any, no pot passar. Ara bé, o s’ajuda als ajuntaments o no ens en sortirem.
