VUI fa noranta quatre anys que un tramvia segava la vida del gran Antoni Gaudí. La qual cosa fa preveure que només ens en falten sis per a veure rematada la seva fastuosa “Sagrada Família”. Tant de bo! L´admiro en el conjunt de la seva obra i de la vida. Era un home eclèctic, sintètic, capaç de veure un conjunt abans d´estar compactat.
Molt em plau recordar-lo com home enamorat de la natura. Sobretot en uns moments com els actuals, quan aquesta s´ha revoltat. Ho ha fet en forma de virus, contra un conjunt imperdonable d´atacs per part de la raça humana. Estic convençut que, a hores d´ara,ell esdevindria un referent fantàstic en la gestió de la crisi. Un exemple total davant la feblesa, recels i incerteses de la classe governant.
Un personatge genial, capaç de rebatre preguntes capcioses i rebuscades que només volien comprometre´l. Com quan justificava la inclinació de les seves columnes amb l´exemple del caminant feixuc que, un cop parat, s´apuntala amb el bastó decalat€ Si ho fes amb l´estri vertical, de ben segur que no descansaria. Una resposta que acredita i palesa una claror mental del tot impressionant. No endebades, un dels elements més treballats i rumiats del seu estil prioritza la llum com a element cabdal i estel·lar.
Una altra virtut seva era l´austeritat. Menjava i dormia el just per a subsistir. Sense cap estridència, escarafall o rampell. Dotat d´un perfil pragmàtic i desprès, desmuntava qualsevol traveta des de la senzillesa i la intuïció d´afirmar que “mai no trobava res als llibres. I, quan era el cas, encara estava malament”.
La seva suposada originalitat romania en un retorn als orígens€ I original és allò que retorna a la simplicitat de les primeres solucions. Una reflexió totalment escaient i vàlida a hores d´ara, quan al·ludeix a la”mare naturalesa”€ Reitero que, de ben segur la COVID19 no deixa d´ésser la relació causa-efecte d´un ens que se sent agredit i surt per peteneres. Quan l´home es creia posseïdor de totes les respostes, resulta que van i me li canvien les preguntes.
Tant de bo que la meva reflexió ens clarifiquin, com cal, la “sortida del túnel”!
