NA administració pública, ve a ser una empresa de serveis, sense afany de lucre, destinada a cobrir les necessitats dels ciutadans, en totes aquelles àrees que li son pròpies. Cada nivell d’administració té unes competències específiques, a les quals ha de dedicar tots els esforços, abans de ficar-se en àmbits que no li son propis.
Així, doncs, els ajuntaments tenen les competències que regula la Llei de Bases de Règim Local, la Generalitat, les que estableix l’Estatut d’Autonomia, i l’Estat, les que contempla la Constitució. Entremig , hi ha altres entitats i organismes, que no sempre tenen clares les coses i que haurien de reconsiderar-se, si es vol que el conjunt funcioni com cal.
Dit això, les administracions estan força lluny de tenir les estructures i funcionament, posats al dia, excepte els ajuntaments, que han tingut una evolució molt millor que la resta de nivells. El fet d’estar en permanent contacte amb els ciutadans, de grat o a la força, han hagut de modificar les seves estructures i serveis, per facilitar una major eficiència i proximitat. Això s’ha traduït en un millor ús del diner públic, i una millor dotació de personal, per a cada àrea en concret.
No passa, ni de lluny, el mateix ,en els altres dos nivells, dits superiors, tot i que no m’agrada gens aquesta estratificació. Generalitat, i amb ella, les CCAA; i l’Estat. Aquests dos nivells, tenen estructures, pròpies del segle passat, amb tot el que suposa de lentitud, burocràcia, mala distribució del funcionariat, rutines habituals, etc. I, sobretot, superestructures, impossibles de mantenir. Em limito a parlar de la Generalitat, ja parlarem un altre dia de l’Estat.
El govern de la Generalitat, es composa de 13 Conselleries o Departaments, sota l’autoritat del president. En resum, el Consell Executiu, està format per 14 persones. Passo a enumerar el desplegament territorial de cada Conselleria. Presidència ( que no president) , 7 Serveis Territorials ( SSTT), Salut 9 regions sanitàries ( fa poc en tenia 7), Interior ( Mossos) 9 regions, Agricultura, 6 Serveis Territorials, Ensenyament 10 ( SSTT), Territori i Sostenibilitat 7 ( SSTT) i 11 Comissions territorials d’Urbanisme; Acció Exterior 16 Delegacions arreu del món, Cultura 6 ( SSTT), Justícia 7 ( SSTT), Treball 5 ( SSTT), Empresa 5 ( SSTT), Vicepresidència – Economia i Finances, 8 Delegacions territorials. A tot plegat, s’hi ha d’afegir les 7 Delegacions del Govern de la Generalitat, les 8 Vegueries, i els 42 Consells Comarcals.
Deixo a part, les 4 Diputacions provincials, que ajuden els ajuntaments i no es poden considerar un nivell d’administració.
Aquesta estructura, en comptes de reduir-se i adaptar-se a les noves tecnologies i a les polítiques d’austeritat, ha anat creixent, de forma anàrquica, en funció de cada Conseller/a, i de les relacions i interessos dels partits de govern. Mireu bé aquesta estructura, però tingueu en compte que hi falten els alts càrrecs, que les han de coordinar i dirigir. Per damunt d’aquesta ordenació territorial, hi figuren els Secretaris generals, de cada Departament, així com els Directors Generals i Subdirectors de cada àrea. El conjunt és enorme per un petit país com el nostre de només 7,5 milions d’habitants. Però, aquesta estructura té dos grans inconvenients: l’enorme cost, i l’ ineficàcia. La Generalitat té prop de 200.000 funcionaris. Molts o pocs ? Depèn. En tot cas, molt mal distribuïts. Una administració eficient és la que té els funcionaris justos, tancats a les oficines, i els necessaris, en els llocs adients. Falten mestres, metges, treballadors socials…i sobren buròcrates. Es una mostra que l’administració no s’ha posat al dia. Es molt cara, lenta i ineficient. Els nous temps requereixen una ordenació, radicalment diferent de la que tenim. Estem a finals del primer quart del segle XXI, no, quaranta anys, enrere.
