‘ACTUAL sistema de Registre Civil, es va implantar a tota España, el dia 1 de gener de 1871, a resultes de la Llei provisional 2/1870, i l’aprovació del Reglament de 13 / 12 / 1870. Aquella fou una data, realment històrica, per ordenar un dels elements essencials, per a tota la ciutadania. Fins aleshores, qui feia aquestes funcions era l’església catòlica, amb tot el que significava de control, i supeditació a les seves normes.
El sistema posat en marxa, copiava altres sistemes similars de països propers, i ha funcionat molt bé, fins a data d’avui. Cada municipi disposa del seu Registre Civil, repartit en tres seccions. La secció de naixements, la de defuncions i la de matrimonis, de manera que cada persona, consta en cadascuna de les seccions, en funció del trajecte de vida que hagi portat.
Els Registres Civils, depenen dels Jutjats de Pau, en tots aquells municipis petits o mitjans que no disposen de Jutjats de Primera Instància. A Catalunya, en concret n’hi ha 898, repartits per províncies : 286 a Barcelona, 212 a Girona, 224 a Lleida i 176 a Tarragona. Habitualment ocupen alguna de les dependències de l’Ajuntament, tot i que en alguns casos, poden situar-se en edifici, a part.
El funcionament està perfectament regulat, i les noves tecnologies han acabat d’ajudar, en matèria de rapidesa i fiabilitat. De totes maneres, el sistema ha estat un bon model de funcionament, al llarg de tota la seva existència.
Aquesta llarga introducció ve a tomb, d’uns fets inexplicables, pels qui portem molts anys, en un càrrec públic municipal i coneixem el rigor de les inscripcions, a qualsevol de les tres seccions. Em refereixo al ball de xifres, en un tema tant sensible, com les defuncions ocorregudes a Catalunya, durant els mesos de pandèmia. Unes xifres, totalment errònies, durant setmanes, que no permeten, ni a dia d’avui, considerar-les fiables. Com pot ser ? Es que el Registre Civil, ha deixat de ser fiable ? Algú el posa en qüestió ?
Cal saber, que qualsevol defunció, comporta obligatòriament la intervenció d’un metge /metgessa, que certifica la mort, i les seves causes. Causes segures, o causes probables, però certificat oficial. Aquesta obligació val tant per les defuncions en hospitals, residències, centres sociosanitaris, en domicilis, al carrer , a la fàbrica o a la carretera. Cap familiar no es pot fer càrrec d’un difunt, sense aquest document, document que servirà per inscriure en el Registre Civil del municipi on ha mort. Posteriorment , s’enviarà notificació, al Registre Civil del municipi on vivia ( on estava empadronat), de manera que el circuit queda tancat. I no es pot procedir a cap incineració ni enterrament que no compti amb un altre document d’autorització de l’ajuntament corresponent.
Les inscripcions en els registres, s’han de fer dintre de les 24 hores, següents, de manera que les dades sempre son , en temps real. I aquestes dades, van a parar al registre central, de manera que és ben fàcil saber quantes defuncions s’han produït en el país, cada dia. Altra cosa son les causes de la mort. Si parlem del Covid 19, es pot donar el cas de tenir clara la causa de la mort, en els testats, però tenir dubtes, en els no testats, però el que no pot haver-hi, és disparitat de xifres, en el recompte total.
No pot ser que quinze dies enrere, la Generalitat, digués que per un canvi de sistema de recompte, passés de 3.855 defuncions, a 7.097! Es a dir, de cop i volta n’afegeix 3.242 que no havia tingut en compte, perquè no havien mort en hospitals! La xifra total no la va treure dels registres civils, sinó de les funeràries. Encara més indignant . Com pot ser que les dades no s’obtinguin dels registres civils ? Com pot ser que no hi hagi un control diari ? Com pot ser dependre de les funeràries, quan la legalitat, obliga al contrari ? I, ara amb més de 10.300 defuncions, continuem tenint xifres no fiables. Inexplicable, i ningú ha dimitit ni ha estat cessat!
