EN dels pitjors danys de la pandèmia, s’ha produït en el sector de les residències, per a gent gran. Per un doble motiu. El primer, perquè el nombre d’infectats pel Covid-19, ha estat molt elevat, i en conseqüència, el nombre de defuncions. El segon, perquè les ha deixat molt tocades, a nivell de prestigi i a nivell econòmic. Serà molt complicat, salvar-les. Perquè ?
Avui, em referiré a les públiques. Les privades, tenen altres derivacions que seria complicat i llarg d’explicar. Pel que fa les públiques, el marge econòmic, entre ingressos i despeses, és molt prim. Es lògic. Totes les administracions procuren imposar unes quotes, el més assequibles possible, per tal de facilitar l’accés a les classes més populars, de manera que els preus estan molt ajustats. Molt.
Això vol dir que perquè una residència, sigui viable, econòmicament parlant, té dues vies. Una, la de tenir una gestió exemplar, ajustant al màxim , ingressos i despeses, en un difícil equilibri que han de mantenir, costi el que costi. Una segona via, és aconseguir aportacions públiques que complementin els ingressos, de manera que evitin el dèficit.
Què passa, amb aquesta crisis ? Doncs, que ha trencat l’equilibri entre ingressos i despeses, per culpa d’un descens de l’ocupació, en alguns casos, molt accentuat. Totes les residències, tenen llista d’espera , per entrar, de manera que quan es produeix una baixa, es procura cobrir-la al cap de poques hores. Ja no dic, dies, sinó hores, per aconseguir mantenir el nivell d’ingressos.
Ara i aquí, s’estan produint dos efectes negatius, severs. Per una banda, es perden ocupacions, degut a les defuncions, i per altra, s’ha permès als familiars, emportar-se a casa, el familiar ingressat, reservant-li plaça per a quan vulgui o pugui tornar. El que ningú explica, però es deriva d’aquesta decisió, és que el resident, no pagarà a la residència, durant el temps que estigui a fora, de forma que la residència, tindrà plaça reservada, però no la cobrarà.
Així, doncs, el prim equilibri existent, es trenca de manera contundent. No tenir totes les places ocupades, pot suposar, una disminució d’ingressos de vint, trenta, quaranta mil euros al mes, malgrat mantenir les mateixes despeses. Qui cobrirà aquest deute ? Ningú ho sap, ni ningú ho ha previst. I puc assegurar que parlem de milions, en el conjunt del país. Aquesta haurà de ser una de les grans prioritats del govern, una vegada vençuda la pandèmia.
Hi ha, però, un altre aspecte greu en la crisis, difícil de quantificar, difícil de predir, de cara el futur immediat. Es tracta, del cop al prestigi, de les residències, en el seu conjunt. La resposta feble, tinguda per part del conjunt del sistema sanitari, les ha deixades, “a la seva sort”. Cap d’elles estava preparada per un cop tant dur, i tant immediat. Seria injust fer planar els dubtes sobre la seva preparació i entrega, perquè la realitat desmenteix qualsevol comentari. Però, és cert que la seguretat, que tots teníem, en aquestes institucions ha quedat tocada.
Què caldrà fer ? Doncs, aprendre dels errors i posar-se al dia, per a futures situacions. Totes les residències, han anat millorant les seves instal·lacions, en els darrers anys, i el que tocarà fer, és fomentar un pla d’adequació, per tal de tenir més i millors espais d’aïllament, i equipar-les millor, en determinats materials.
I, de forma similar, a com s’ha de fer en la Sanitat pública, s’han d’incrementar els convenis entre residencies i Generalitat, de manera que les places públiques tinguin unes majors aportacions, que les actuals, per a tenir un marge més gran de disponibilitat econòmica.
Pel que fa el prestigi, els professionals, d’aquestes residències, han fet el mateix sacrifici i entrega, que els professionals sanitaris, en hospitals, de manera que si les baixes han estat més elevades, ho han estat per raons d’afectacions diverses i edat, però no per manca d’atenció , prevenció i actuació. El que sí hem vist, una vegada més, és la manca de coordinació i gestió, per part del Govern de la Generalitat. Ocupats, en baralles internes, és lògic no tinguin temps per a dedicar-lo, a qüestions prioritàries, com complir les plenes competències que tenen, en aquest sector.
