NFORMACIÓ verídica i objectiva, aquesta hauria de ser la prioritat , de tots els mitjans de comunicació, oimés en temps de greu crisis, com la que patim, des de fa unes setmanes. Des de fa molts anys, acostumo a informar-me , per medi de diversos mitjans de comunicació, escrits, digitals, orals i / o visuals. I de diverses procedències, per raó de parlar mitja dotzena d’idiomes, la qual cosa, em permet veure i escoltar què es diu, arreu del món. Estudiats i revisats tots aquests canals d’informació, em quedo amb ben pocs, a l’hora de considerar-los , lliures i objectius. Quan dic lliures, equival a verídics, perquè no estan subjectes a propietaris, partits, institucions o grups de pressió. Son lliures perquè han fet de la informació seriosa i contrastada, la seva raó d’existir.
No és fàcil, ser i mantenir la independència, per aconseguir triomfi la veritat, però com a mínim, hem d’exigir que s’hi acosti tot el possible. Tenir fonts fiables, investigar, superar tota mena d’obstacles, per portar informació verídica als lectors, ha de ser el fil conductor dels periodistes i del mitjà de comunicació. He de dir que tenim pocs mitjans, amb aquest principi, clar.
I puc entendre les dificultats, en els mitjans de propietat privada, perquè al cap i a fi ,hi ha uns propietaris que volen obtenir i repartir beneficis, o hi ha uns àmbits, que volen ser representats per aquest mitjà. Però, precisament per a fer de contrapès, a aquests mitjans privats, es varen crear els mitjans públics, finançats amb el diner de tots, per a poder dur a terme la seva feina, amb plena llibertat i objectivitat.
I el diner de tots ha de ser sagrat. Hauria de servir per garantir la plena llibertat a l’hora d’informar i documentar la realitat diària, per transmetre als ciutadans la visió real del que passa en el nostre país, i fronteres enllà. Així , hauria de ser, però , malgrat l’ús de diner públic, la majoria de mitjans de comunicació públics, han esdevingut corretges de transmissió de la propaganda del govern. Passa aquí, i passa a totes les comunitats autònomes, si bé, en algunes és més visible o més descarada que en altres.
Aquí, a Catalunya, tenim el cas més visible i descarat de tots. Els mitjans públics, aplegats en el CCMA ( Consell Català de Mitjans Audiovisuals) son totalment dòcils, dependents i subjectius, a les ordres del govern. Portem anys, criticant el partidisme i sectarisme, però, ara, en temps de greu i gran crisis, encara han esdevinguts menys fiables, i més addictes al govern. I ja no parlem només de TV3 i CatRadio, sinó també d’altres mitjans privats, si bé dependents totalment, de les subvencions públiques de la Generalitat.
Aquest conglomerat de mitjans públics / privats, suposen la via principal de propaganda, al servei del govern de la Generalitat, de manera que tenen plena dedicació a escampar per totes les llars, els errors del govern central, i els encerts del govern de la Generalitat. Es tanta la gosadia, que poden dedicar hores i dies, a tapar les deficiències del govern , i en canvi tarden segons en valorar, i si cal, inventar, possibles incidències del govern central.
Aquests mitjans, suposen una clara toxicitat informativa, perquè hi ha gent que se’ls creu. I això comporta , creure que hi ha males intencions, o distribució irregular de recursos materials, econòmics, humans, vers Catalunya per part del govern central. O fer creure que si Catalunya fos independent , aniria millor. Tapen tots els greus errors del govern, d’ara, i d’abans quan varen desmantellar bona part de la Sanitat pública. O quan prometen, i no compleixen. Quan refusen ajuda, per pur partidisme. Quan son incapaços d’ordenar i planificar degudament. Quan deixen els ajuntaments a la seva sort…..i així, podríem allargar-nos indefinidament. No tenim mitjans de comunicació públics, lliures. Son simples veus de l’amo, al servei de qui decideix què dir i com dir-ho. Un exemple més del que ha de canviar de forma immediata, una vegada vençuda la pandèmia i anem cap eleccions al Parlament.
