LS errors es paguen, i els errors greus, es paguen doblement. Estem, en plena pandèmia, amb la vista posada dintre del país, i a fora. Es un bon moment per a comprovar la reacció i gestió de cada nivell administratiu, i veure quina estructura, equipaments i serveis, tenien, per a fer front a una situació com la que vivim.
No vull dir, ara i aquí, que tothom havia d’haver previst una situació com l’existent. Això, seria fer demagògia, però sí, hem de constatar el dany produït, contra el sistema sanitari, quan l’executiu presidit per Artur Mas, va decidir una reducció dràstica, del seu finançament. Una reducció d’un 30%, que va suposar tirar per terra, molts anys de construcció d’un sistema, envejat, a nivell d’Espanya i a nivell de la UE.
I tot canvi brutal en un sistema, beneficia un altre. En aquest cas, la reducció de qualitat i quantitat, del sistema públic, engreixà els beneficis del sistema privat. Es evident que qui pot, davant llistes llargues d’espera, per ser atesos o intervinguts, si té diner, se’n va a la privada, i ja està. Tema resolt, per a ell i els seus, però tema pendent per a les classes més populars. Així, funcionen els governs de dretes o alguns, anomenats liberals, però que apliquen mètodes, a benefici dels més poderosos.
El sistema sanitari català, no és el que era, perquè no ha recuperat, en tots aquests anys de crisis econòmica i política, ni les inversions ni les dotacions en personal i material, que li eren propis. Això, ha motivat un desgast enorme del material, per una banda, i una fugida de professionals mèdics i infermeres, cap a indrets on es valorés més la seva feina. Alguns marxaren cap altres CCAA, altres, cap a l’estranger.
Segons dades dels anys 2015 i 2018, el dèficit de personal sanitari, en el conjunt del sistema de Salut, superava els 11.000 professionals. En algunes especialitats la manca era dramàtica ( pediatria, geriatria, psicologia clínica, …), dèficits que hem pogut veure , especialment, en el món rural, però també en altres territoris del país.
Els experts diuen que per tenir un metge degudament format, entre estudis i pràctiques, s’ha de comptar en prop de 10 anys. Un temps enorme, quan en tens necessitat. Tenim, a fora d’Espanya, milers de metges / metgesses d’una gran reputació que ara necessitem aquí, i el mateix podem dir de les infermeres, especialment buscades en tots els països anglosaxons i nòrdics.
Què s’ha fet, per arribar on estem ? Doncs, com sempre, improvisar i deixar per a l’any vinent el que tocava fer, l’any passat, o anys passats. S’han invertit les prioritats, i s’han dedicat temps i esforços a muntar un procés, en comptes de pensar en les necessitats de la gent. I ara que estem aquí, encara hi ha qui vol justificar les dificultats , buscant culpes en un altre lloc, especialment a Madrid. Sempre ha d’haver-hi un enemic exterior o interior, per a justificar la improvisació i mala gestió.
El diner públic, ha de ser molt ben destinat i invertit. Puc assegurar, per tota una vida al capdavant d’un ajuntament i mitja vida en el Parlament, que la gestió pública catalana, ha estat clarament mediocre, i en alguns moments, com els actuals, molt, molt mediocre, fins el punt de ser vergonyós el comportaments dels principals responsables polítics, començant per un president absent, incapaç de comandar cap equip eficient. I res pitjor que embarcar-se en polèmiques estèrils, acusacions inventades o demanar drets i deures que s’haurien d’haver cobert, quan se’n tenen les competències.
Toca restituir l’eficàcia i prestigi del nostre sistema sanitari, per tornar-lo a posar com un dels millors del món. Però , toca fer-ho amb altres persones i altres partits. Aquesta ha de ser una de les prioritats , posteriors a la victòria sobre la pandèmia, i fruit de les eleccions al Parlament de Catalunya.
