Estem davant d’una crisi de dimensions inimaginables. Mai hem hagut de gestionar una situació així i segurament el que cal és intentar avançar cap a la normalitat marcant prioritats. La primera és la d’aturar els contagis. És esperançadora l’experiència que ja ha iniciat l’infectòleg Oriol Mitjà a Badalona per atacar la càrrega vírica dels afectats amb una combinació de medicaments que permeti trencar la cadena de transmissió del virus.
La resposta sanitària és de vital importància i s’han de prendre les mesures que calguin, de forma unitària i eficaç. Ara no és moment de recels, sinó de pensar en el millor per a tots, sigui un confinament general de territoris o no. Però l’altra gran prioritat és donar resposta als milions de treballadors de petites i mitjanes empreses i autònoms que estan veient perillar els seus llocs de treball. Si Seat anuncia un ERTE de 14 mil treballadors, què no necessitarà una empresa d’instal·lacions o un restaurant o una botiga de roba. Hi ha un nombre impossible de concretar d’empreses que no tindran el múscul econòmic suficient per suportar les conseqüències que el coronavirus provocarà al teixit econòmic d’aquest país a curtíssim termini. Pensem en la quantitat de bars, restaurants, negocis i petites empreses que estan obligats a parar la seva activitat i pensem que la gran majoria funciona amb un marge de liquiditat mínim, que va al dia i que no podrà aguantar. I els que puguin aguantar, no se sap quants mesos, hauran de suportar el temps imprescindible per recuperar el ritme de negoci que tenien abans de la crisi. Podem pensar, si van les coses bé, que tot comenci a ressituar-se entrat el quart trimestre. La destrossa econòmica no tindrà comparació ni amb la crisi del 2008, que va ser absolutament dramàtica, i la d’ara ens agafa més febles.
És en això en què hauran de treballar també els governs de la Unió Europea. Però no podran aplicar solucions si abans els països no són capaços de frenar la crisi sanitària, de la qual indefectiblement hem de sortir junts. Una crisi global necessita una estratègia global. La globalització era l’única via per mantenir el creixement i la competitivitat en el món i de cop i volta és la mateixa globalització la que els frena de cop. Vam valorar el que tenia de bo i segurament no tant les conseqüències negatives.
