A pagès, quan diem “els boscos estan bruts”, no ens referim tant que hi ha brutícia en forma de llaunes, plàstics, papers, ampolles…, sinó que hi ha molt sotabosc i branques a peu de terra, com per suposar una bomba de rellotgeria, en cas d’incendi.
També hi ha brutícia, en alguns llocs, especialment en aquells més freqüentats per gent a la recerca de bolets, o per caminades i altres activitats a l’aire lliure. Queda molt per fer en aquest àmbit, fins a aconseguir que qui vagi al bosc torni amb les restes del que ha consumit.
Però, tornem al principi. Aquesta setmana, el món forestal s’ha tornat a queixar de la situació explosiva dels boscos, en un moment en què ens acostem a l’estiu, i hem tingut un hivern molt poc fred. Les greus dificultats econòmiques de la Generalitat i el fet que el Consell Executiu es dediqui més a barallar-se els uns amb els altres fan que les coses importants es deixin per a altres temps.
I els incendis no perdonen, oimés quan el clima es converteix en el seu principal instigador. Tots sabem que si en un pis de ciutat hi ha pocs mobles, i poc material inflamable, l’incendi serà fàcil d’apagar i no causarà greus danys. Doncs bé, en un bosc, si el sotabosc està net i les branques més baixes s’han tallat, i tot plegat s’ha tret per convertir el material en pèl·let, l’incendi tindrà una magnitud molt diferent de si troba milers de tones de combustible per tot arreu.
Les queixes d’ara venen de molts anys enrere, per polítiques poc actives, en matèria de prevenció d’incendis i de gestió forestal. Resumides en números, si quatre o cinc anys enrere hi havia vint milions d’euros en ajudes a neteges forestals, ara n’hi ha 9,5. Menys de la meitat, sense esperances de canvis importants de cara al futur immediat. Que ningú s’estranyi, doncs, que en un incendi es puguin gastar el doble per apagar-lo. Així anem.
En aquest àmbit, no s’hi val ni a córrer ni a parar-se. Què vull dir? Doncs, que les polítiques forestals sempre han de ser a llarg termini. Hi ha arbres que tarden 20, 30 o 40 anys a ser adults, i ningú els farà créixer més ràpidament, simplement perquè tingui pressa. Cada cosa, en el seu moment, i les neteges forestals s’han de fer, sempre i en tot lloc, adaptades a la geografia i composició dels boscos, però sense parar mai.
I aquí és on falla el govern de torn. Es prometen canvis importants o fins i tot radicals, però duren un o dos anys, i després tornem a temps passats. Molta burocràcia, en forma de papers, permisos, comprovacions, controls… per a molt poques ajudes que animin els propietaris a tirar endavant les neteges necessàries. Alguns poden pensar que els boscos donen molt diner. Això era abans, ara, en donen molt poc. Insuficient per carregar sobre les espatlles dels propietaris la neteja, en el marc de l’explotació general.
Per això, les ajudes són essencials. Sense elles, no hi ha actuació, i sense actuació els boscos van creixent i es van “embrutant” amb tota mena d’espècies vegetals, que alimentaran el foc, de forma espectacular.
El món rural té grans carències, i d’aquí el seu despoblament, però si els governs de torn tinguessin plans a llarg termini d’aprofitament dels productes que hi creixen podrien donar feina a molta gent que assumiria quedar-se a viure en petits pobles i cases de pagès. Aquest és un àmbit de feina, poc aprofitat, per culpa de polítiques forestals molt pobres.
I tots hem de tenir clar que els boscos són els pulmons de la humanitat i, si no es cuiden, no podran fer la seva funció. No sé si tindrem pressupostos catalans d’aquí a pocs dies, però el que convé, de forma urgent, és canviar de govern, per aconseguir canviar les formes i prioritats. Suposo que tindrem ocasió de votar d’aquí poc temps. Quan ho fem, pensem a elegir persones i partits molt diferents dels que ara tenim en el govern.
Necessitem un bon govern, no venedors d’il·lusions.
