Els ciutadans ens deixem portar sempre pel que veiem, per la percepció directa de la gestió municipal. Això, és cert, podria ser injust, perquè moltes vegades es tracta de percepcions subjectives, com és el cas de la inseguretat, o valoracions que poden ser superficials. Hi ha una coincidència generalitzada que fins i tot ha arribat a posar d’acord la ciutadania amb els partits polítics que és la mala imatge que projecta la ciutat a causa de la brutícia que es pot veure al carrer. Sí, s’ha millorat, però queda molt recorregut per canviar aquesta imatge.
Una altra qüestió que també està concitant el consens generalitzat és l’estat dels carrers de la ciutat. Hi ha coincidència en la percepció, però no en el diagnòstic. No parlem només d’asfalt en mal estat, sinó de sots, de forats evidents que fins i tot posen en perill els conductors de bicicletes i patinets i fins i tot de motos. De fet, publiquem avui una sentència a la qual es va condemnar l’Ajuntament en concurrència de culpes per la caiguda d’un motorista per culpa del mal estat d’un carrer. La qüestió no està en la quantia de la indemnització, que era de pocs centenars d’euros, sinó que, judicialment, l’Ajuntament ha estat culpable d’un accident per no tenir els carrers en condicions, per no haver gestionat com calia l’estat de l’asfalt. I no només es tracta de sots, alguns de mida i fondària importants, sinó de les rodades dels autobusos en alguns llocs molt concrets, que generen ones a l’asfalt que fan molt perillós el trànsit de motos i bicicletes.
La diferència entre la percepció d’ambdues deficiències, la de la brutícia i la del mal estat de la calçada a les principals artèries de la ciutat. És que, en el que fa a la neteja, els ciutadans tenim una part important de la culpa, però la cura de l’asfalt és responsabilitat única de la gestió del manteniment ordinari de la ciutat.
L’Ajuntament no ha volgut donar informació al respecte ni realitzar cap mena de declaració. No és la millor reacció, però en qualsevol cas està en el seu dret. Sempre diem que la política no és altra cosa que prendre decisions; si se’n prenen unes, no se’n poden prendre unes altres. El plantejament pot semblar caricaturesc, però, en realitat, l’essència de la política no és altra que la d’establir prioritats. No estaria malament saber, no si es té consciència del problema, que entenem que sí, sinó si existeix algun pla de reasfaltat o es tracta d’una decisió meditada, perquè no s’ha de prioritzar el trànsit rodat. Segur que no és això, perquè parlem d’una qüestió d’imatge de la ciutat, tan important com la variant de la neteja, però també de seguretat.
