Agrair és expressar un sentiment, un reconeixement, una emoció envers algun benefici rebut. Tenint en compte que massa gent n’obvia l’ús habitualment, penso que val la pena parlar-ne.
Em rebenta la gent que mai no mou un sol dit pels altres. Sempre es contempla el propi melic. No saben -ni volen saber- què s’amaga dessota/darrere termes com la solidaritat o la caritat. Això sí, ells pensen que s’ho mereixen tot. Al seu vocabulari no figura el mot "gràcies". Quina vida més trista la seva! En aquest camp, és obvi que la psicologia hi té molt a dir. Els flagel·laria lapidàriament.
Personalment, no les interpreto com a obligació o deute moral. Entenc que hauria de formar part -per reial decret- de l’educació. Tot i que, alhora, existeix aquell grup de gent fantàstica que sempre ho prioritza, veig de rigor validar el concepte d’un adagi: "Allò que no es paga amb diners s’ha de correspondre amb dinades". No vull pas preconitzar la teoria de la dita llatina "do ut des"… El que és bonic i té una vàlua immensa és "donar" i/o agrair a canvi de no res. "De ben nascuts és ésser agraïts." Sense cap altra consideració.
Fa uns anys, un partit polític de casa nostra va parir una frase massa gastada. Si més no perquè, més tard, s’ha sabut que estaven corromputs fins a les celles: "La feina ben feta no té fronteres". Jo afegiria que, en aquests casos, no es tracta de pagar per la tasca duta a terme. De vegades, amb un somriure i un profund i sentit mot de "gràcies" n’hi ha més que de sobres. Al cap i a la fi, no deixa d’ésser ben senzill i subtil tot el que estic remarcant. Motiu de més, doncs, per tal d’intentar recuperar-ho.
Fent-ho, motivarem el propi comportament i crearem un entorn social més just, agradable i positiu. Bona falta ens fa. Reforçarem les relacions socials. Que li ho preguntin al petit comerç de proximitat. Essent empàtics, saludant la clientela i agraint la seva fidelitat, aconsegueixen un increment real de vendes i facturació. De ben segur que deurà ésser per quelcom més que la pura relació causa-efecte.
Som-hi, doncs ! Menys fredor, menys plantejaments teòrics, més caliu i a recuperar un vell i bell costum.
