Què significa aquest mot? És una obligació natural i social barallada amb la justícia o la política? És tan sols un altruisme desfasat o potser hem de sancionar les persones que no la practiquen? El propi Estat en va imbuït pel que fa als sistemes sanitari, fiscal, educatiu i de prestacions al col·lectiu de pensionistes?
D’una o altra manera, el sol fet de citar-la hauria de remoure’ns la pròpia consciència. Sacsejar la comoditat innata i egoista de l’ésser humà. No és èticament correcte quedar-se a la closca del propi ego. Menys encara quan les diferències de classe eixamplen -dia rere dia- la distància entre grans fortunes i gent que malviu.
Des de l’antigor, diferents autors ja en suggerien la pràctica. Sèneca mantenia que “no hi ha bé que ens pugui delir si no el compartim”. I Charles Dickens afirmà que “ningú que hagi alleujat el patiment del proïsme haurà fracassat en la seva vida”. Temo que algun lector pugui arribar-me a titllar de “pallissa moral”, incardinada en creences religioses. Em permeto rebatre aquesta teoria amb una frase del gran Martin Lu-ther King: “Hem après a volar com els ocells i a nedar com els peixos. Però no pas a conrear l’art de viure junts, com a germans”.
El propi Abraham Lincoln etzibà un pensament contundent envers les persones que mai no depassen la pròpia rajola que trepitgen: “Té tot el dret a criticar qui té un cor que ajuda els altres”.
Entenc que potser la millor definició passa per ajudar el benestar de tothom. No n’hi ha prou amb retre grans discursos polítics buits de tot contingut. Com ara l’eterna falsa promesa del 0,7% del PIB per ajudar els països en vies de desenvolupament. Ací, però, encara hi hauria gent que s’escudaria que són les autoritats les qui s’han de posar les piles. Quina pobresa d’esperit i de límits!
Amb creences religioses o sense no es pot ésser bo sense la praxi d’aquest valor. El tema donaria per omplir milers de columnes. L’espai de què disposo em limita moltíssim. En qualsevol cas, em sentiré mínimament cofoi si aquesta columna genera una profunda reflexió personal. Orientada proactivament a favor d’equilibrar balances. Vull pensar que, sense anar gaire més endins, aconsegueixo lligar l’àmbit del contingut.
