Cercant temes per a aquest espai, no em perdonaria no parlar de la Conferència de Ialta. Justament avui fa 75 anys que s’encetà aquesta mesa negociadora, cabdal per al futur europeu. Al llarg de set dies, Churchill, Roosevelt i Stalin (en qualitat de presidents d’Anglaterra, EUA i la Unió Soviètica) acordaren decisions de vital importància. En tot cas, però, segueixo pensant que resta molta cosa al tinter, després de l’esclat del que es batejà com a "guerra freda".
Paral·lelament i fa dues setmanes ençà, els mitjans de comunicació van plens amb el tema dels horripilants camps d’extermini nazis. Tot just fa vuit dies, recordàvem la clausura del d’Auschwitz-Birkenau. "Ni perdó ni oblit, Mai més!" El súmmum del menyspreu més cínic penjava al rètol d’accés a aquest centre de tortura i aniquilament: "Arbeit macht frei" ("El treball t’allibera").
M’entristeix el profund desconeixement d’aquests fets per part de molta gent. Sentir a dir que les cadenes de TV s’acarnissen amb notícies "masoquistes" no mereix cap qualificatiu. Es fa del tot necessari parlar-ne en veu alta. Sobretot a les escoles. Seguir la tàctica de l’estruç que amaga el cap sota terra és repel·lent.
Els acords de Ialta van fregar la polèmica. Fins i tot abans de l’encontre final a Postdam. Tres quarts de segle després, qualsevol cimera internacional s’abona a redactar manifestos ampul·losos i buits de tot contingut efectiu. Que li ho preguntin, si no, als ciutadans de Síria, Veneçuela, Brasil, el Kurdistan, Hong-Kong o els "desplaçats" dels camps de Grècia. En el benentès que no els anomeno "refugiats", perquè no tenen un sostre digne.
La marxa del planeta grinyola pels quatre costats. En mans d’un seguit de dirigents polítics "titella" tot va com va. D’aquella mena de manera. Més ben dit, reculant com els crancs. I, pel que fa al compliment dels principis de la Declaració Universal de Drets Humans de 10 de desembre de 1948, sense més comentaris.
Sort encara que alguns periodistes i força mestres fan per no amagar o enterrar el record de fets "criminals" i rebutjables. Tan important com menjar i beure ho és llegir i estar ben informats. Sobretot per tal que les noves generacions creixin ben conscienciades. Mai més!
