N poc més d’un mes, un any més al sac. Mirant-ho positivament, un dia més de vida. Com la salut no hi ha res! Novembre no em desagrada. Ans al contrari, sempre hi trobo elements de goig. Malgrat haver-lo encetat amb el "pal" del segon termini de l’IRPF, dilluns passat va ploure del cel la segona paga extra dels pensionistes. No vull fer de malastruc però, vist el desgavell del govern en funcions, tinc la percepció que les "dobles" pengen d’un fil. El que no ho fa, emperò, és el sou vergonyant de la classe política. Diputats, senadors i ministres segueixen cobrant morterades immerescudes.
Em fa fàstic veure com no se’ls remouen els budells. Malgrat no estar adherit a cap xarxa social, rebo correus i WhatsApps que em mantenen al dia del desgavell constant de tot plegat. La mandra i desídia dels qui haurien de remenar les cireres es contagien a la classe popular. En conseqüència, reneixen el neguit, la por i el rebuig. El malaurat Forges deia "país, país!".
Pel pal baix, a banda dels reiterats "atracaments" a la guardiola de les pensions, Sánchez & Co. ens acaben de pispar cent quaranta milions d’euros. El cost aproximat d’ordir el nyap d’uns nous comicis. Haurien d’agafar un pic i una pala per autoamagar-se dessota terra ja que es cuiden de ben bé no res. És vergonyant que, tot just fa una setmana, el poble els hagi de suplir recercant tiberi per als qui passen fam. Un altre dels suposats drets reconeguts a la carta magna. Tela!
M’està pujant la pressió arterial per moments. I cada dia que passa estic més en disposició de capgirar la por per una forta embranzida. Tinc ganes de forçar/escampar una mena de "tsunami" que els enviï a la trepa dels aturats, sense dret a subsidi.
Quan tot Sudamèrica és un polvorí, em pregunto si la falsa abraçada del "Pablemos" amb en Sánchez ens durà a bon port. Li recordo al "presi" que el seu "partenaire" festejava amb el socialisme veneçolà (importat de la Cuba d’en Fidel). Que Déu ens agafi confessats davant d’aquest tuf! Els auguris em fan malpensar i em fixen l’objectiu en l’adagi del "llonguets per avui i engrunes per demà". Ja cal que filem prim, per no caure al pedregar.
