Una de les coses que les neurociències i per tant l’estudi del cervell humà ens han aportat és el coneixement del funcionament dels nostres estats d’ànim, de les nostres emocions, en base a la segregació hormonal que aquest elabora i que provoca que els nostres dies siguin més o menys feixucs. És ben cert que la química del nostre cervell determinarà quina és l’actitud de com encarem les nostres vides, si d’una manera positiva i optimista o pel contrari ens movem sempre en la resignació, tristesa i visió negativa de les coses.
Les endorfines, la serotonina, la dopamina i l’oxitocina són el grup de químics naturals (hormones) que fan que siguem feliços. Quan el teu cervell emet un d’aquests químics, ens sentim bé o molt bé. D’altra banda si el nostre cervell es banya en excessos alts de cortisol (hormona de l’estrès i del mal rotllo), el bloqueig i la depressió sobrevolen el nostre mode de vida. Per tant sabent aquesta informació el que haurem de potenciar són aquells pensaments i comportaments que facin rajar les fonts de les primeres per justament intentar eixugar (no del tot) la font del cortisol.
Les endorfines són les que afavoreixen la breu eufòria que emmascara el dolor físic i també emocional i per poder segregar-les dependrà d’algunes actituds com riure molt, dormir bé, fer coses que et produeixin satisfacció, ser actius sexualment, apassionar-nos per les nostres vivències, fer exercici físic… Tot allò que sumi en la recerca d’una vida saludable.
La serotonina és el químic que apareix quan et sents important, és per això que la depressió o la soledat són respostes a l’absència d’aquesta. El millor per augmentar el nivell de serotonina és pensar en records feliços, substituir els mals pensaments per altres de bons, també pots exposar-te a la llum del sol, rebre massatges i fer exercici físic aeròbic, com córrer i anar en bicicleta per obtenir aquest químic tan preuat.
La dopamina es coneix com el químic responsable dels sentiments com l’amor i la luxúria, té més a veure amb la motivació i la relació de cost i benefici que amb el plaer en si mateix, però els baixos nivells de dopamina fan que les persones i altres animals siguin menys propensos a treballar amb un objectiu, estimulats per sentir-se valuosos, importants per mantenir una autoestima alta. El procés per alliberar dopamina és establir objectius a curt termini o dividir en petites metes aquells objectius que són a més llarg termini, fixar objectius que ens motivin per anar generant bosses de dopamina que utilitzarem quan ens faci falta.
L’oxitocina és "l’hormona dels vincles emocionals" i "l’hormona de l’abraçada" és per això que l’oxitocina és un compost cerebral important en la construcció de la confiança, que és necessària per desenvolupar relacions emotives entre les persones. Per això es considera important dins d’aquest grup de la felicitat, perquè ens fa partícips del col·lectiu, del bon rotllo grupal i de la solidaritat.
El cortisol, sent una hormona necessària en petites dosis, ja que ens alerta i ens fa reaccionar davant d’alguns perills vitals, si el tenim molt vessat en el nostre cervell contamina fins a la paràlisi els altres elements positius i fa que entrem en un decadència que ens porta a passar per la vida d’una manera ombrívola i sense espurna, atrapats per l’aflicció.
Ara ja coneixem com funciona el nostre cervell, ara ja som capaços de destriar la benzina que el fa moure, apostem per fer aquelles coses que ens apropin a la química de la felicitat.
