Just quan es compleixen 25 anys dels grans incendis de la Catalunya central, l’any 94, tenim sobre la taula deures per fer en matèria de prevenció de grans incendis. La gent de pagès i els tècnics en la matèria tenen clar que "els incendis d’estiu s’apaguen a l’hivern". Què vol dir això?
Això vol dir que, sense una àmplia, ben planificada i ben compromesa política forestal, tindrem incendis, cada dos per tres, i cada vegada de majors dimensions. Catalunya té prop de dos milions d’hectàrees de superfície forestal, la qual cosa suposa prop d’un 61% de la superfície del país. És un percentatge molt elevat, un dels més alts de la UE, i en bona part es tracta de zona boscosa.
El que per a alguns pot semblar positiu suposa acumular milers de tones de combustible, cada any, en la major part del territori. Tard o d’hora, aquest combustible trobarà la guspira que el convertirà en una bomba. És el que ha passat a Tarragona, el que va passar a la Catalunya central i el que succeeix en altres indrets, més propers o més llunyans.
I, quan passa, es produeix una represa dels debats, reflexions i retrets, per no haver dut a terme el que s’havia acordat en multitud de fòrums, congressos, jornades… sobre el bosc i la prevenció d’incendis. Som un país de memòria curta, i molt donats a les "arrencades de cavall, i parades de mula". A batzacades no surt res bé, i menys polítiques forestals que han de tenir programacions a curt, mitjà i llarg termini. I el llarg termini significa dècades, no anys.
En aquests quaranta anys de democràcia i autogovern, la política forestal ha passat per mans expertes i per altres de molt inexpertes. La immensa majoria de boscos catalans estan en mans privades i, molts, en mans de persones de ciutat que han comprat finques rústegues, per especular o simplement com a passatemps, per a èpoques de vacances.
El despoblament de les zones rurals continua imparable, de manera que en tot el país queden poc més de 60.000 pagesos-ramaders, a plena dedicació. Una xifra ridícula, per atendre tant de territori.
Hi ha hagut decisions interessants, en alguns moments, com permetre recuperar antics camps i prats, ocupats per boscos, que s’han pogut tallar i reconvertir en terrenys de pastura i així produir tallafocs naturals, dintre de zones boscoses. Però calen plans a llarg termini, amb normatives consensuades amb el món rural.
Quan les normatives provenen de despatxos de ciutat, poden ser benintencionades, però solen ser poc realistes, i normalment poc pràctiques, per no dir irrealitzables.
Les polítiques forestals han de ser transversals, i contemplar ajuts a les neteges de boscos, aprofitament del sotabosc, introducció de bestiar en extensiu (no en granges), tant de vaques com de xais i cabres. Impuls a l’ús de la biomassa, foment d’empreses transformadores de la fusta de baixa qualitat, modificació dels boscos, amb retorns a antigues espècies forestals, menys combustibles, quadriculació dels boscos amb tallafocs naturals d’espècies no combustibles, etc.
No hi ha un sol remei, ni invents fàcils d’aplicar. És paradoxal el que ens passa, perquè en un sol gran incendi podem gastar en pocs dies el que suposaria una solució per molts anys.
El món rural necessita una política global, que contempli tots els factors que el facin viable i sostenible. Falten polítiques a llarg termini, sense constants entrebancs que tan aviat van enrere com endavant. Si una cosa es necessita és estabilitat i constància, a més d’inversions sostingudes, durant molts anys. Reduir la burocràcia i facilitar la implantació d’activitats, compatibles, cosa que no passa ara. Al contrari, la complexitat i la incertesa sobre el futur són les notes dominants en el món forestal.
I no tenim temps per anar rumiant, ni per plorar pèrdues, si no volem tornar a patir incendis com els viscuts.
Els que vivim en territori de boscos, assistim impotents a l’increment continu de combustible, sense veure cap canvi notable, que porti tranquil·litat a la gent. Governar vol dir planificar i fer previsions per evitar repeticions de fets evitables.
Estaria bé que el govern de la Generalitat canviés de xip, i es posés per feina, en aquest sector i en tots els altres que esperen algú que els atengui.
