Diumenge passat, vuit de cada deu terrassenques i terrassencs amb dret a vot (recordem que hi ha gent a qui encara se li nega) van anar a votar. Una mobilització espectacular que esdevé l’autèntica victòria terrassenca a les eleccions espanyoles i ha permès que Terrassa, una ciutat que històricament ha lluitat pels drets civils, socials i nacionals del país, hagi estat protagonista d’aturar la dreta extrema i l’extrema dreta al país. Els hem aturat des de la dignitat, des de la democràcia, des de la llibertat. Orgull de ciutat i de país.
Esquerra Republicana de Catalunya ha d’agrair la confiança de l’electorat per esdevenir la primera força al país i la segona força més votada a la ciutat, amb més de 25.000 vots i a menys d’un 5% del partit socialista. Estem a prop, molt a prop, que per primera vegada a la història, d’aquí menys d’un mes, un partit independentista, republicà i amb un projecte clar de ciutat guanyi les eleccions municipals. No és menor tampoc destacar que el sobiranisme, els partidaris d’una solució democràtica i dialogada del conflicte amb l’Estat espanyol, sumem més del 50 per cent dels vots a la ciutat.
El canvi a la ciutat és possible. Com a valor, però, el canvi polític només té sentit si es dota de contingut i projecte i s’interpel·la la ciutadania terrassenca per tornar a omplir les urnes de vots. La ciutat i el país, dues cares d’una mateixa moneda. No hi ha ciutat sense país, no hi ha país sense ciutat. La República és més llibertat, més democràcia, sí! Però sobretot és més cultura, més educació, més inclusió social, més seguretat, una economia més social i cooperativa… La República neix des del territori, des de la proximitat, des de la capacitat de construir un projecte que interpel·li a tothom. Per entendre’ns, no hi ha República sense Terrassa.
Després de quaranta anys de govern del PSC a la ciutat, la política desdibuixada i grisa de qui dia passa any empeny va a cercar una victòria pírrica que li permeti mantenir-se al poder. La participació escassa a les municipals esdevé, en aquest sentit, la gran aposta del poder establert per intentar que res no canviï, amb l’esperança que la victòria a les eleccions espanyoles els permeti quatre anys més d’immobilisme. Us necessitem a totes i tots. Us proposem, amb tota la modèstia del món, però amb tot el convenciment que ho podem fer, que ERC agafi el relleu, que ERC sigui el motor del canvi a la ciutat de Terrassa. Un canvi amb projecte, no personalista, que neixi de l’escolta i l’empatia entre tots, que treballi perquè la ciutat reneixi i avanci. Estem preparats. El canvi és més possible que mai. Un canvi que impulsi la ciutat i que faci que, després de 40 anys de color vermell, el groc agafi el relleu.
Poc es mourà el PSOE en aquest mes que queda per no manllevar-se opcions a les ciutats. És evident que la victòria d’Esquerra Republicana a Catalunya clama per una negociació política a un conflicte polític. Cal un referèndum, l’absolució de tots els presos i preses, el retorn lliure dels exiliats i obrir una nova etapa política. D’això, no en parlaran aquelles forces que cerquen manllevar vots a Ciutadans. Però no tancar res també permetrà que la derogació de la reforma laboral, el debat de les pensions o la llei mordassa quedin allà… aparcats com a promeses etèries que de no complir-se podrien fer perdre vots.
Si parlem de polítiques de ciutat… Bé, si parlem de ciutat, cal projecte per poder parlar i el socialisme no només no el té sinó que ens ha abocat en els darrers quatre anys a crear problemes en comptes de generar solucions. Ja fos a inici de mandat governant amb Convergència o, posteriorment, en solitari, ha sobreviscut més gràcies a la responsabilitat de la tasca de l’oposició que a cap iniciativa pròpia.
Des d’ERC-MES ens vam presentar a les eleccions de 2015 apostant pel canvi a la ciutat i no hem renunciat a aquest objectiu ni un sol moment. Des de l’oposició hem estat responsables per mantenir aquesta ciutat amb pressupostos, alhora que hem obligat el govern del PSC a situar-se davant el mirall per la mala gestió en els residus i la neteja de la ciutat, hem posat l’educació al centre del debat municipal i hem apostat per la gestió directa de serveis.
Hem establert aliances des de l’oposició per moure la política de la ciutat davant un socialisme apàtic i s’ha treballat perquè la veu de la ciutadania, més mobilitzada que mai a la ciutat (moviments feministes, moviment per unes pensions dignes, 1 i 3 d’octubre, residències públiques…), fos escoltada des de l’administració.
Sovint, aquesta ciutat ha deixat de fer massa coses esgrimint que no en tenia les competències. Des d’Esquerra Republicana de Terrassa tenim molt clar que la política municipal ha canviat i ens fem competents de tot allò que afecta la ciutadania. I l’Ajuntament, l’administració més pròxima a les persones, ha de ser clau per impulsar una ciutat amb un enorme potencial i que alguns volen adormida.
La victòria terrassenca a les eleccions municipals depèn de tornar a omplir les urnes de vots, per recordar que des de la qualitat de les nostres escoles, les polítiques d’habitatge, la neteja, la inclusió social i laboral o el compromís amb els valors republicans de ciutat i de país també construïm República. I tothom hi és necessari.
Us imagineu una ciutat on l’apatia per mantenir el poder pugui permetre l’entrada i condicionament de l’Ajuntament per la dreta extrema o l’extrema dreta? Jo no. Per això cal recordar-nos que totes i tots som necessaris per decidir el futur d’aquesta ciutat.
* L’autor és candidat a l’alcaldia de Terrassa Esquerra republicana – Moviment d’Esquerres
