S’acosten les festes de Nadal. M’agrada veure les llumetes nadalenques i les paradetes de la Fira de Santa Llúcia. M’agrada molt la meva ciutat natal, Terrassa, engalanada amb les boles i els llums de Nadal. Per aquestes dates, tothom va atrafegat fent compres per Nadal. Sembla que consumir més ens hagi de fer més feliços. No es pot nedar contra corrent: Nadal és igual a consumisme. Personalment, a mi, consumir més no em fa feliç. El que em fa realment feliç és tenir bona harmonia amb els meus fills, que és el que m’importa més en aquest món. No sempre ho aconseguim.
Aquests dies prenadalencs ens enviem missatges desitjant-nos pau, felicitat i prosperitat. I per què només ho fem per Nadal? Per què no ens desitgem el millor durant tot l’any? O és que la felicitat o la prosperitat no la volem sempre? Els desitjos que volem per Nadal ens els hauríem de desitjar cada dia. Cada dia hauria de ser Nadal, en aquest sentit del terme. Hem arribat a la peça clau: què és la felicitat? La felicitat no és fer el que tu vols, sinó estimar el que fas amb la màxima passió. Per Nadal sembla que tothom hagi de ser feliç i estar content. I al meu entendre això no és ben bé així… Per a mi, aquestes dates són tristes: el pare va morir el dia 1 de gener de 2004 (aviat farà 15 anys) i la mare va morir el dia 4 de gener de 2017( ben aviat farà 2 anys). Mai el Nadal tornarà a ser igual, per a mi, sense ells. Sense la família d’origen. Perdre els pares, que són les úniques persones que m’han estimat desinteressadament i que no m’han fallat mai, és el cop més dur que he patit a la vida. Sé que és llei de vida i que la vida continua. Ara ja sóc capaç de parlar-ne amb una certa naturalitat.
Ells sempre em deien que a la vida s’ha de gaudir cada dia dels petits moments que la vida ens ofereix i el seu lema era: endavant, sempre endavant! La mare em deia: "La por és el pitjor enemic de l’home". Sempre hem de vèncer la por: la por a ser nosaltres mateixos, la por a tirar endavant un projecte, la por al fracàs, etcètera.
Als pares, sempre els portaré dins el meu cor, eternament. Però ara continuo lluitant pels meus fills, que els estimo amb bogeria. Ja són adolescents. Ells ja viuen el Nadal com a adults. El temps passa molt de pressa: m’han passat quaranta-nou nadals amb un obrir i tancar d’ulls. Desitjo veure passar tots els nadals que em resten, que espero que siguin molts, veient com els infants viuen el Nadal, ja que veure la il·lusió d’un infant que va a dormir d’hora la vigília de Reis per poder obrir els regals el dia 6 de gener al matí és la màxima expressió de la innocència i de l’autenticitat. Ara sóc tieta àvia. Espero algun dia ser àvia i poder tornar a percebre aquests sentiments, ja que ja ha plogut molt des que els meus fills ho van viure.
Fa pocs dies, el dia 16 de desembre, va ser la Marató de TV3 per lluitar contra el càncer. Tots tenim números perquè ens toqui, i això sense comprar-los… I de vegades la gent ens creiem omnipotents, que a nosaltres no ens pot passar mai. I la veritat és que tots hi estem exposats, i moltes vegades ens toca de molt a prop.
Això també em fa pensar que el Nadal és cada dia. Més sovint hauríem de trucar als amics per preguntar-los com estan, com es troben, què necessiten. M’ha fet rumiar que la vida és molt curta i que, si no ens ajudem els uns als altres, i només ens truquem per treure’n algun interès, com a mi m’ha passat força vegades (em volen vendre de tot: productes de cosmètica, pastilles miraculoses, roba…), es perd el sentit de l’amistat pura. Un amic no et voldrà canviar mai ni t’intentarà inculcar les seves idees. T’estimarà tal com ets.
Avui, quan he trucat a una amiga meva per desitjar-li bones festes, m’ha deixat glaçada: fa deu dies que l’han operat de càncer. I admiro la seva fortalesa, dient-me: "Gemma, no som res. Aquest any toca això: cuidar-me. Me’n sortiré. Haig de parar, per força, el ritme frenètic que portava, de feina".
Nadal és cada dia perquè cada dia hem d’intentar ser feliços, de la manera que cadascú entengui el significat d’aquest mot. I si em permeteu faré la meva carta als Reis: demano a Ses Majestats que l’any 2019 sigui un any que ens porti salut, per a la meva família i per a tots vosaltres, i especialment per a la meva amiga; un any d’unió entre els meus fills, la Laia i el Guillem, i unió també per a les vostres famílies, un any de fortalesa emocional; un any de nous projectes professionals i sobretot un any on l’Amor, en majúscules, sigui el principal protagonista. Les coses fetes amb amor, sempre surten més bé.
