Els seus jardins, s’hi celebren cada any un seguit d’audicions musicals, amb motiu de la Festa Major de la nostra vila. Dies enrere, en aquest mateix espai, valorava amb nota l’alta qualitat de tot el que s’ha ofert enguany. Per aquest motiu, amb ànim de poder donar a conèixer aquest indret, em proposo fer-ne quatre pinzellades.
Aquesta casa romàntico-vuitcentista es recuperà per a la ciutat arran de les gestions i campanyes de defensa dutes a terme per la Junta de Museus, a partir de 1965. Val a dir que l’Ajuntament comprà l’edifici i el convertí en museu. Tot plegat, amb una doble finalitat: mantenir la decoració i ambientació d’una casa senyorial/burgesa i dedicar-ne part de les seves estances a l’allotjament de diverses col·lecions d’art. Així, la Sala Salvans (al primer pis) en conté una de ceràmica xinesa, cedida per la família Salvans i Corbera. La sala Mateu Avellaneda exposa dibuixos que il·lustren edificis, motius heràldics, carrers i elements mòbils de Terrassa i l’entorn de finals del segle XIX i principis del XX. Malauradament, però, algun d’ells desapareguts "en combat".
També cal remarcar una bonica mostra numismàtica, llegat de mossèn Tatcher. Alhora, una sala en memòria de l’escriptor Agustí Bartra, els fons d’un altre escriptor (en Ferran Canyameres). Altres sales vénen dedicades a pintors i col·leccions, com el llegat d’en Josep Martínez Lozano, Fèlix Mestres, Carles Baca Flor, Tomàs Viver i altres peces procedents de biennals dels Amics de les Arts.
La casa es va construir al segle XVIII com a casa pairal prop de la muralla. Els Sagrera eren una família benestant que inaugurà la seva primera fàbrica (de llana) l’any 1784. La invasió napoleònica va provocar, però, la seva ruïna. Malgrat tot, mantingueren la propietat. Pel que fa als jardins de la part posterior, ocupen terrenys de les antigues hortes de Sant Fruitós i es van construir seguint l’estil francès. Tant de bo que, a partir de la lectura d’aquesta columna, siguin molts més els egarencs que s’animin a visitar-la!
