Sempre he estat un enamorat de la premsa. Pensant en tots aquells que encara puguin tenir algun dubte sobre el seu paper cabdal en el món, els intentaré "reenganxar" a la causa mitjançant una doble proposta: un llibre titulat "Periodismo para dummies", de l’escriptora/periodista Marta Gómez Rodulfo (Ed. Planeta), i una sentència d’en Thomas Jefferson, tercer president en la història d’EUA: "Si jo hagués de triar entre un govern sense premsa i una premsa sense govern, no dubtaria un sol instant a escollir la segona opció".
El llibre comença remarcant que "recordar què fem en aquest món és el primer pas per evitar l’extinció del periodisme". En ell, una altra periodista (Estefania Ruilope) entrevista l’autora. Del conjunt de preguntes, en trec una síntesi d’enunciats, a tall de decàleg:
-No caldria estudiar periodisme per exercir la professió. En tot cas, és tremendament important tenir un seguit de nocions bàsiques.
-El premi Nobel de literatura Gabriel García Márquez (q.e.p.d.) la considerava com la professió més bonica del món.
-Cal un constant "aggiornamento" dels professionals del ram per adaptar-se a la revolució digital i la popularització de les xarxes socials.
-Un periodista s’ha de marcar el repte de fugir d’allò que anomenaríem "zona de confort". Ha de trepitjar el carrer i convé que es compliqui la vida.
-Ha de respectar l’ètica o deontologia de la professió.
-Es recomana parlar un nivell d’anglès suficientment fluid.
-És també necessari assumir el rol d’emprenedor, per crear les pròpies històries.
-Si no li manca generositat, serà capaç d’exercir un bon lideratge.
-És fonamental que dibuixi perfectament una notícia. Amb les cinc "w": who, what, when, where i why (qui, què, quan, on i per què).
-Que defugi el mite etern que tots els periodistes són intel·lectuals i esquerrans.
