Les fires, com a concepte, com a esdeveniment, han passat de ser una activitat de promoció i intercanvi purament comercial a ser un esdeveniment de promoció de la ciutat on la cultura, el producte, l’oci o el patrimoni configuren un relat que crea identitat de pertinença entre els veïns i veïnes de la ciutat i alhora reforça la singularitat del municipi a l’exterior.
Sabem que no hi ha ciutat ni ciutadania sense pensament col·lectiu. Si els ciutadans no tenen consciència de cap a on va la ciutat, la ciutat no va enlloc. En aquest sentit la cultura té un paper estratègic i un potencial cohesionador en la vida de les ciutats evident. Aquesta idea de cohesió no ha de ser tant un desig d’aglutinar, que també, sinó una voluntat de sumar i integrar que doni coherència i raó de ser al fet mateix d’estar junts. La cohesió social entesa com la capacitat d’organització i acció de la ciutat per respondre col·lectivament i de manera compartida als reptes que tenim plantejats. Per entendre’ns, la cohesió social no s’entén com un resultat del desenvolupament econòmic i de l’acció cultural a la ciutat, sinó com una condició necessària i indispensable per a aquests.
En aquest sentit la Fira Modernista és un èxit. Quan la Maria Costa va tenir la idea de la fira va encertar-la: Terrassa és modernista i es reivindica com a modernista. I l’èxit no està en la fira, està en els quasi 50.000 visitants als edificis històrics, més de 71 entitats organitzant activitats, a les activitats a les escoles sobre Modernisme aprofitant la fira, exposicions, rutes guiades, obres de teatre, gastronomia, productor i producte locals… En definitiva, en la capacitat de sumar i cohesionar i donar coherència a un relat de ciutat que ens porta a voler estar junts. Identifiquem la ciutat de portes enfora i de portes endins i consolidem una imatge de ciutat que es reconeix ella mateixa. Apostar per grans esdeveniments, invertir-hi, involucrar-hi gent, aporta valor més enllà dels dies clau. Ara, s’ha de tenir clar per què els fas, com encaixen dins el projecte de ciutat que tens i els objectius que persegueixes. I és amb aquesta base amb la qual posar en qüestió el projecte del govern municipal de convertir Terrassa l’any 2019 en la seu dels Catalonia Corporate Games.
Amb paraules del mateix govern socialista, els Corporate Games vénen a ser una "espècie de Jocs Olímpics" entre treballadors d’empreses. Un esdeveniment "esportiu, cultural, social i d’empresa" que volen que doni projecció a la ciutat i pel qual s’ha decidit invertir, de moment, 42.000 euros. On hi ha el problema? En la idea? En la inversió? No. El dubte neix en el fet que el govern hagi "comprat" la idea a una empresa privada, externa de Terrassa, sense ni tan sols tenir un pla director o projecte definit sobre la taula, sota la premissa que, alerta, això també ho fan a San Francisco, Marsella o Budapest. Per entendre’ns, inverteixes en un projecte mirant de portes enfora en lloc de fer-ho de portes endins.
Podries convertir una idea d’aquestes característiques en un projecte de ciutat? Potser sí, segur que sí. Però parteixes d’un plantejament equivocat, invertint a cegues en una idea externa sense ni tan sols plantejar-te prèviament si amb les entitats culturals, esportives o les empreses de la ciutat pots arribar a desenvolupar quelcom similar o millor.
I no parlo del fet que 42.000 euros és més de l’ajuda que rep cap entitat esportiva o cultural de la ciutat durant tot un any, que també.
El problema és no adonar-te del que podrien fer aquestes entitats per la ciutat si l’Ajuntament decidís apostar per elles.
* L’autor és portaveu del Grup Municipal ERC-MES a l’Ajuntament de Terrassa
