Que no s’estengui el pànic, per ara hi ha aigua per a tothom a la nostra ciutat, la pregunta pertinent en aquest moment és: quant ens costarà el servei a partir que l’Ajuntament el gestioni directament i renunciï a la concessió com fins ara?
Perquè s’entengui, hi ha dues qüestions que es dirimeixen en aquest procés de municipalització. D’una banda, la fi de la concessió actual, la qual comporta la liquidació de béns, i aquí s’ha produït un fort desencontre. L’Ajuntament estima que no ha de pagar pràcticament res per aquest traspàs, i d’altra banda Mina valora un cost de fins a seixanta milions d’euros. No hi ha espai en aquest escrit per detallar les al·legacions presentades, però sembla evident que la liquidació tindrà un cost elevat i que el seu pagament repercutirà en la capacitat de l’Ajuntament per fer les inversions que la ciutat necessita (vint milions per exemple donaria per a un pla d’habitatge). Recordar en aquest punt que el nostre Ajuntament, la direcció política ha estat sempre en mans del PSC, ha espremut la butxaca dels ciutadans amb el pagament d’indemnitzacions milionàries en diverses causes perdudes per execució d’expropiacions, i els projectes fallits com ara Torrebonica o la recent sentència sobre el manteniment de les rieres que posa punt final a tirar les culpes a un altre. Que fàcil és tirar amb pólvora de rei…
La finalització de la concessió s’havia de fer de totes maneres però hi havia alternativa a l’exposició d’un litigi pel cost dels béns a liquidar? A Ciutadans pensem que sí, en resum, es pot defensar la idea que el servei a Terrassa el dispensin diverses empreses sense que això suposi posar en qüestió ni la titularitat del servei per part de l’Ajuntament, ni les tarifes, ni les inversions, ni el manteniment. De fet ja funciona així! Hi ha dos operadors (Mina i Aigües de les Fonts) i una cooperativa treballant en l’actualitat.
D’altra banda, a Ciutadans no ens hem cansat de defensar una alternativa a la gestió municipalitzada. És l’opció de concurs públic on els operadors privats competeixin entre ells per oferir a la ciutat un projecte de gestió on prevalgui l’excel·lència al millor preu. Un servei tan sensible necessita múscul inversor que no detregui recursos de les polítiques socials, escala que abarateixi els costos i professionalitat al servei de la innovació.
Per com el PSC ha portat el procés de liquidació de la concessió actual i com ha posat en marxa la nova empresa pública, dir que, lamentablement, en l’horitzó es dibuixen dos núvols. Un cumulonimbus que projecta una ombra de desconfiança sobre les relacions entre les empreses i l’administració local. I no només perquè en el seu dia des de l’Ajuntament es va animar que els inversors posessin els seus diners en l’accionariat de Mina (quina presa de pèl), sinó perquè mai se’ls ha tingut en compte en projectes de ciutat que al final només han demostrat sostenibilitat a força de tapar vies d’aigua amb diners públics: Hospital del Tòrax, Torrebonica… Però també s’albiren cirrocúmulus relacionats amb l’aplicació de la nova llei de contractes, pel que fa a les municipalitzacions i per la responsabilitat jurídica dels càrrecs electes que n’hagin donat consentiment.
Només el 3,7% dels ciutadans de Terrassa considera que l’actual model suposa un problema, a més hi ha diverses enquestes que valoren molt positivament el servei que s’està prestant. Recentment, s’ha publicat el primer baròmetre sobre serveis públics de les trenta ciutats més poblades d’Espanya. A la pregunta sobre el servei de l’aigua a Terrassa respon amb satisfacció el 68%, set punts per sobre de la mitjana a escala nacional. A més, en el Llibre Blanc de l’economia de l’aigua, el professor d’Economia Aplicada de la UAB Francesc Trillas i la catedràtica emèrita d’Ètica Victòria Camps adverteixen que el debat es pot moure per prejudicis. Per tant, el servei actual no està en qüestió pels usuaris, perquè hi ha massa incerteses jurídiques i perquè l’entrada en servei de la nova gestió es materialitzarà a les portes d’unes eleccions municipals que canviaran radicalment el mapa polític. Per totes aquestes raons no demanarem al PSC que faci marxa enrere però sí que prorrogui l’actual servei fins que s’aclareixin possibles responsabilitats i indemnitzacions, per un simple principi de prudència.
* L’autor és portaveu del Grup Municipal de Ciutadans (C’s)
