Felicito l’ajuntament. No pot ésser d’altra manera. Ho faig pel fet d’haver inaugurat -per fi- el punt del voluntariat. Ho havien previst abans. De fet, era a punt, fa gairebé dos mesos Els esdeveniments polítics inestables de la política catalana aconsellaren ajornar-ho. Ara, fa pocs dies que l’oficina que gestiona el tema ha obert les portes. Se situa a l’atri de la Casa gran, amb un horari prou ampli: dimarts i dijous (de 10 a 13 h.) i dimecres (de 16 a 19). Benvinguts!
Fa uns anys, van parir un eslògan que sempre vaig considerar molt encertat: "Terrassa, ciutat de les persones". És clar que, de ben segur, hi van posar més pa que formatge. Si més no perquè les paraules se les emporta el vent. Els nostres avantpassats llatins ja ho certificaven amb un famós adagi: "Res, non verba". Mentrestant, la vox populi anava traient -soterradament–altres expressions per fer gresca o animar la gent. Com ara, "ciutat de les constructores", "ciutat turística", etcètera. I així ens ha anat!
Alguns estaments tenen la barra de vendre’ns la moto que la crisi ja és història. "I un be negre amb potes rosses" ! Només cal fer un tomb per la vila i dur l’antena connectada, que dic jo. Un exemple que ho contradiu rau en el munt de persones regirant els contenidors de les escombraries. Tampoc no cal afegir gaire més llenya al foc. Fa mal de veure…i de dir. Llavors, els qui neguen l’evidència, no passegen.
Estic tip de proclamar que sort n’hi ha dels qui practiquen la doctrina del voluntariat. La tesi del "do ut des" tan sols la practiquen aquells que cerquen un benefici propi. Tot ho fan cobrant. Contràriament, els enlluerna la figura i la llum dels altruistes. Fins i tot voldrien fondre la seva flama. La gelosia és un dels càncers de la nostra societat. Com el famós "perro del hortelano". Ni fan ni deixen fer. Els fa mal d’ulls copsar que una altra persona els retregui les vergonyes. Quin fàstic ! Per tot plegat, de bell nou trasllado públicament el meu reconeixement a les persones del consistori que han fet possible la iniciativa. En el ben entès que, a partir d’ara, se’ns gira feina a tots plegats. Us convido a trobar moments per regalar part del nostre temps a l’entorn. No és difícil. És qüestió de mentalitzar-se. Voler és poder. La compensació brollarà d’un somriure dels seus beneficiaris.
