Sovint m’he manifestat contrari a la tesi “indepe” dels qui ens governen. Certament és una aspiració lícita i desitjable. Això sí, sempre i quan es plantegi amb cara, ulls i seny (que no ha estat el cas). Evidentment, clamo contra la cabronada injusta de la presó de quatre catalans. Només faltaria! A banda d’això, el tema semiòtic del llaç groc em sembla una manera més d’entabanar el personal. M’explicaré.
El groc és un color que té malastrugança. Els castellans el qualifiquen de “gafe”. Porta intrínsecament la maledicció. La qual cosa té l’origen en Molière, quan vestia de groc en la darrera representació de l’obra “El malalt imaginari”. Vet ací que el dramaturg francès va morir -de tuberculosi- després de la funció. D’aleshores ençà, s’intenta obviar aquest color. No tan sols al món teatral. També al món dels braus, a l’esport, a Can Barça i molts indrets més. No endebades em permeto recordar que aquest color era el preferit de la casa dels Àustries, que fou derrotada pels “nostres” Borbons (a la tristament famosa Guerra de Successió). Arran del fet, Felip V va dictar un edicte, condemnant a mort qui portés una cinta o llaç grocs… En fi, sembla ésser que els catalans som masoquistes. Ja ho demostrem, i estic tip de dir-ho, celebrant la derrota de l’onze de setembre. Com, alhora, escollint -els nostres parlamentaris- l’únic himne del món en to menor… Quan “La senyera” li dóna milions de voltes a la tristor de “Els segadors”.
Ens ho hem de fer mirar. A més a més, encara tenim la barra d’algun nefast personatge que pretén donar lliçons de conducta als de fora. Què fou, si no, d’aquell depriment crit “que n’aprenguin”? Sense oblidar un nostre expresident -de molt mal record- que, després de pactar amb dretes i esquerres, suggeria el “model econòmic català” per a la resta peninsular. Al cap i a la fi, tingué la barra de situar els seus calés (d’origen dubtós) a Andorra.
No cal ésser gaire perspicaços per deduir que no anem bé. Van mal dades…
…Mira que té matisos l’arc de sant Martí ! En canvi, justament hem/han hagut de triar el groc per exigir la llibertat de quatre catalans presos. Polítics o no polítics. Però privats de llibertat. Per què no, per exemple, el verd de l’esperança?
