Els serrells del proppassat 21-D són allargats. Com la famosa ombra dels xiprers. A ningú, no se li escapa que la relació entre els presidents de les dues patronals citades al títol no passa pel seu millor moment. Aquest any nou, s’ha de procedir al relleu d’en Joaquim Gay de Montellà. Estatutàriament, no pot reeditar la candidatura al càrrec de president. En aquesta tessitura, la patronal vallesana Cecot valora i dóna suport, de forma decidida, a l’opció d’en Toni Abad. És clar, tanmateix, que no ho tindrà gens fàcil. La línia oficialista de Foment bregarà pel continuisme mitjançant el nom d’en Joan Castells. Per tant, bo i emprant la metàfora boxística, el combat esdevé interessant. S’admeten travesses. Des de la victòria per punts al KO tècnic d’un dels dos outsiders. Se’m permetrà que, per una vegada, me’n mantingui al marge. Dit d’altra manera, no em penso mullar. Malgrat que, com a egarenc, potser em decanto més per la ruptura que significaria el triomf de n’Abad. A més a més, no tinc prou elements de judici sobre el seu probable opositor. Ja es veurà!
En tot cas, tampoc no entenc la "mélange" de conceptes dins del tortell. Em costa acceptar la barreja del rerefons polític amb la línia mononuclear de l’economia productiva. Jo hauria fet per mantenir una línia asèptica i no compromesa amb cap de les dues opcions (proindependentista i espanyolista). Per molt lligat que pugui anar sempre un tema i l’altre, em permeto sentenciar que les coses solen anar millor quan no s’hi arriba a encabir el "soufflé" partidista. No cal abundar en més arguments a l’hora de desgranar el blat de la palla. Sense anar més lluny, tothom copsa fefaentment que les empreses s’han escudat en la inseguretat jurídica per justificar el trasllat de les seus socials d’un gran nombre d’empreses fora del Principat.
El cert és que se li gira feina, al guanyador de la partida. La seva tasca serà del tot menys planera. Se li exigirà valor, coratge, mà esquerra, diplomàcia i capacitat de diàleg. Un estol de carismes no fàcils de bastir al bell mig de la complexitat en aquest entorn. El retorn al punt que bategem com de normalitat és més que desitjable. Fins i tot, condició sine qua non. Finalment, com que no n’hi ha dos sense tres, resta per a un altre dia la línia successòria de la CEOE.
