Presumptament, avui som al dia clau. Faig ús d’aquest adverbi perquè tinc por que els resultats electorals d’avui no permetin desencallar l’atzucac en què som. Tant de bo que m’equivoqui, però! Estic convençut que, aquest vespre, quan es tanquin els col·legis electorals i es recomptin vots, els caps de llista de les diferents formacions faran caps i mànigues. Vull dir -vés per on!- que, tot aplicant anàlisis surrealistes i molt rebuscades, tothom es proclamarà guanyador. La conseqüència que se’n pugui derivar possibilitarà diàleg, pactes, entesa, cessions i humilitat? “That is the question!” El demés són trons. Dit de manera més grollera, caca de la barata.
Quants cops ens ha demanat el vot la Generalitat al llarg d’aquests darrers anys? Algú ha ordenat -que ja toca !- una auditoria fidel que palesi un brutal endeutament del govern català? Que arxivin les referències obsessivament reiterades contra conceptes que tots rebutgem frontalment: l’article 155, l’empresonament desmesurat i totalment injust de gent que -de ben segur- ha pixat fora de test, l’exili/fugida de quatre membres de l’anterior Executiu, etcètera. Estic tip del run-run (fum-fum-fum?) que “Madrid ens roba”. Si més no perquè, ara per ara, la corrupció amara el nucli de gairebé tots els partits que es presenten.
Em preocupen temes urgents, immediats i que ens cremen a les mans. Penso en pau i serenor social, ferm compromís amb un pacte educatiu (llarg i estable), atac frontal a la pobresa i les desigualtats socials, millor gestió i pressupostos sanitaris que rebaixin les llistes d’espera del sector, inversió adient en cultura, dedicació més acurada al col·lectiu dels discapacitats-refugiats/desplaçats i tercera edat.
Finalment, passi el que passi, celebraré que, als parlamentaris escollits, se’ls infongui la ciència infusa o carisma del diàleg i l’entesa. Un punt que, tot mirant enrere, brilla per la seva absència. Si tant els agrada comparar-nos amb Europa, prenguin nota de la situació alemanya. Malgrat les dificultats, tot sembla indicar que Merkel i Schultz faran alguna cosa per evitar una repetició de la consulta. Arribats en aquest punt, retorno a l’inici de l’escrit: no guanyarà tothom. Tan sols aquell qui ho hauria de fer sempre, que no és altre que el poble. Sí?
