Darrerament, amb la barrina del tema “procés” i tot el seu embolcall, agraeixo molt la recepció de WhatsApps i correus electrònics oxigenants. A tall d’exemple, n’he triat un que ens anticipa una mena de setmana de passió: dijous, eleccions. Divendres, rifa de Nadal. Dissabte, matx brutal (merengons contra la culerada). Per acabar-ho d’adobar, dissabte, amb el sopar de cunyats o quelcom semblant. És a dir -resumint- que ens ho posen apamat per discutir. Sí o sí, tant si es vol com si no es vol. Ja sigui per un all o per una ceba.
La qüestió és que la tradició marca -de fa prou anys- el costum familiar del tiberi nadalenc. Un fet cíclic que ha ampliat el ventall a diferents àmbits: laboral, educatiu, esportiu, escolar, món coral, grups de senderisme, ambients de voluntariat, colles de hobbies (com ara ioga, gimnàstica, ball, informàtica, puntaires, boletaires, comunitat de veïns, etcètera). Ho trobo fantàsticament bonic. Els mass-media catalans se’n fan un bon ressò. Contra la barrina dels qui en diem espanyolistes, ja que ens atonyinen amb la cantarella de la Nochebuena. Amb respecte, de tot hi ha d’haver a la vinya del Senyor.
Passo full, però. De tot, no en podem pas fer un gra massa. De fet, al Principat, la nostra nit de Nadal es componia del cagatió familiar, la xocolatada, la visita a algun pessebre vivent i la Missa del Gall (o del pollet quan, en alguns geriàtrics o altres centres, s’avança l’horari al capvespre). Potser, contrastant-ho amb el que es fa en una o altra regió, es prima empinar el colze un xic contra el rerefons religiós del Jesuset. Just avui, em ve de gust reflectir el tema pel fet que participaré en una gresca d’aquestes. Després d’una matinal senderista/de natura, gairebé una seixantena de “jubiletas” -la majoria antics companys de fatigues, en època laboral activa- clourem el jorn al voltant d’una taula. L’àpat -amb escudella, carn d’olla i canelons- es perllongarà força. Amb ànim de refermar els lligams d’amistat i companyonia, alhora que celebrem el regal que som vius. Que per molts anys puguem fer semblants obres, amb els mateixos manobres! Al cap i a la fi, el Nadal esdevé global. Polvorons andalusos, tronc nadalenc gavatxo, stollen deutsch, panettone italià… No pensem, però, sols en grans tecs. Posem-hi ànima!
