D’acord amb l’època de l’any, dóna gust sortir a fer un tomb. Si fa calor, asseure’t -en una terrassa- per compartir quelcom fresc esdevé fantàstic. La conversa flueix ben bé sola. Per contra, quan arriba la tardor o l’hivern, el recurs del cafè ho soluciona tot. Ací, sempre he mantingut que no resulta igual arreu. La qualitat del producte i l’acollida o tracte del personal, combinats amb la decoració ambiental del local, fan la resta.
Personalment, acostumo a ésser molt clàssic. Alhora, de costums fixos. No m’agrada canviar de lloc per pur esnobisme. Quan m’hi sento bé, ja em consideren com si fos de casa. S’hi respira pau, serenor i caliu. En aquest sentit, m’encanta anar al cafè Bordeus, a la plaça del Vapor Ventalló. Després de diferents direccions, tot sembla indicar que la gestió d’en Germán i la seva parella ha trobat el punt vital necessari per a la marxa del negoci. No és gens fàcil en un entorn on la competitivitat d’establiments de restauració frega límits de forta exigència. La seva empatia, agilitat i savoir-faire han pujat el llistó d’aquest punt i la pròpia clientela ho ha anat copsant i valorant.
De bars, n’hi ha a dojo. La diferència d’uns i altres ve donada per detalls. Potser un dels productes bàsics que s’hi consumeixen és el cafè. Aliment màgic que conté força i irradia passió. El seu perfum envolta la duresa d’un dolç despertar i encén la il·lusió del dia que comença o que fa estona que va. Tot moment és bo per fer una pausa. Allò que alguns en diuen un "break". Fins i tot, l’ajut que prové bo i llegint un diari d’informació general o esportiu. La sensació que se’n deriva no es paga amb diners. Té una vàlua superior.
Posat a somiar, imagino i ensumo una flaire doble: la del gra mòlt i la de visualitzar la bella ciutat portuària de Bordeaux, al sud-oest francès. Vila amb uns vint-i-cinc mil habitants més que Terrassa, convertida en la cinquena més important del país. Manté la lluminària del Port de la Lluna, enregistrat -fa deu anys- com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, per part de la Unesco. En resum, ja es pot veure com, del binomi cafè-Bordeus, també se’n pot extreure el fil conductor d’una columna. Al cap i a la fi, a tot arreu pot brollar un alè de vida. Dit això, deixeu-vos-hi caure i tasteu-lo. No us en penedireu.
