El calendari ens indica que s’ha de fer el canvi de la roba d’hivern a la roba d’estiu a la primavera, o de la d’estiu per la d’hivern a la tardor. Aquest fet sempre ens posa cara a cara davant la disjuntiva de què llençar i què guardar. Sovint ens preguntem per què guardem tantes coses que amb el temps es revelen inútils. La resposta acostuma a ser sempre la mateixa: «per si de cas», i massa vegades aquest «si de cas» no arriba mai i cada any anem caient en aquest parany. Tenim els armaris plens a vessar, però ens avenim a viure en aquesta situació d’anar emmagatzemant objectes i a considerar-ho, si no normal, sí habitual.
Si bé la paraula “guardar” pot tenir diversos significats, aquí farem servir el de conservar; el contrari de guardar és llençar i aquí ho prendrem en el sentit de desfer-se d’allò que no ens és útil. A moltes persones, els costa molt llençar, i fer-ho els representa una experiència una mica enutjosa. Posem afecte als objectes, i també creem dependències; sembla com si ens sentíssim més segurs envoltats de tot un seguit d’objectes o roba que en un moment donat van tenir un significat en la nostra vida, o que vam comprar pensant en la felicitat o benestar que ens podrien facilitar, o bé que alguna persona apreciada ens va regalar. El pas del temps s’ha encarregat de demostrar que les nostres expectatives excedien les possibilitats. No s’ha d’oblidar que el fet de llençar objectes és propi d’una societat de l’opulència i del consum com la nostra. Una gran part de la humanitat no viu aquesta situació, senzillament perquè no té res per poder llençar.
En els últims temps s’ha sentit a parlar molt del llibre “La magia del orden. Herramienta para ordenar tu casa y€ ¡Tu vida!”. Aquest llibre, que només he fullejat, posa de manifest la importància que té l’ordre en el nostre ambient. De fet, el llibre només emfatitza que bé que es viu quan les coses estan cada una en el seu lloc. Cosa que no és nova per a moltes persones. Per aconseguir-ho, i segons l’autora, cal llençar les coses que no ens són útils. Recomana, abans de llençar alguna cosa, agrair el fet d’haver-ne pogut gaudir. D’alguna manera és visualitzar el trencament de la relació que hem tingut amb l’objecte. Coses ben evidents esdevenen novetat no se sap ben bé per què.
Si llençar coses materials ens costa, no és pas més senzill llençar records perquè aquests formen part del nostre passat i del nostre present, però no tots són bons ni ens generen bones sensacions, i són precisament aquests records molestos els que hem d’eliminar perquè entorpeixen l’ordre del present i ens fan mal. Llençar-los encara ens costa més, perquè a vegades sembla que trobem satisfacció recreant-nos en els records dolents. Hem de conservar els bons, fer-los nostres per millorar el nostre present. Llençar també vol dir deixar que l’aire passi per entremig de les coses i dels records, i no s’ha d’oblidar que l’aire és vida. Si falta l’aire correm el risc de morir ofegats. No deixem, doncs, que res ens ofegui, ni en els armaris, ni en l’espai dels records.
Després de cantar les excel·lències de llençar, vull remarcar que hi ha coses que sempre ens seran útils i que, per tant, no s’han de llençar mai: els bons records, el record de les persones que hem estimat i ens han estimat, l’amor, les ganes de viure, l’alegria€, coses, totes elles, que ens poden ajudar a tenir una vida més plena.
