Opinió

Zona 30?

Primer dissabte de desembre. Era la una del migdia. Baixava un cotxe pel carrer del Pantà. A la cruïlla amb Sant Isidre, va embestir un vianant. Justament el propietari del bar Master 3 (situat a cinc metres), que creuava correctament un pas zebra. La brutal trompada el deixà estirat al terra, amb un fort cop a l’espatlla. Feia un fred de pebrots. De seguida, un testimoni trucà a la policia, que arribà ràpidament. L’abrigà amb una manta, a l’espera de l’ambulància. Pocs minuts després ho feia i el traslladava a Mútua. El conductor va esgrimir que el sol l’havia enlluernat. Un cop explicat el fet, l’atestat ho situarà tot al lloc que pertoca.

Després de fer-li un TAC i passar una nit al centre hospitalari, sort n’hi ha hagut que l’accidentat ha tornat a casa! Ben dolorit, però. En tot cas, a partir d’ací, pretenc fer una reflexió sobre l’anomenada Zona 30. Estableix aquest límit de velocitat en quinze zones de Terrassa (un 37,50% del sector residencial). Cerca, alhora, l’objectiu de millorar la seguretat vial i les contaminacions acústica i atmosfèrica.

No em toca a mi tancar el tema. Només voldria fer algun suggeriment al respecte. L’indret referit ha vist nombroses trompades. La majoria derivades de xocs entre vehicles que baixen (bastant per damunt del límit fixat) i d’altres que -no sempre- fan l’estop al carrer de Sant Isidre. Crec arribat el moment de plantejar -amb certa exigència- a l’àrea de Mobilitat del nostre Consistori que posin fil a l’agulla. Fa molt de temps, el veïnat proposà la instal·lació d’un reductor de la pressa, en forma d’elevar puntualment l’asfaltat. Obstacles dels quals n’hi ha força en altres punts de la ciutat? Sembla prou evident que el que hi ha a hores d’ara -que és de plàstic- esdevé pràcticament inútil.

Per fer tard, no cal córrer. Ara bé, quan considerem un punt bastant cíclic pel que fa a incidències i ensurts, bo serà prevenir. Fóra una llàstima irreparable haver de lamentar conseqüències pitjors. A més a més, potser veig arribat el moment d’implantar sancions de molta més duresa envers la incorrecta utilització de telèfons mòbils mentre es condueix. Combinant respecte a senyals, atenció i respecte, es pot assolir un grau de probabilitat accidental mí- nim.

To Top