Qualsevol tipus de vehicle necessita combustible. Cal fer benzina. O emprar corrent elèctric i altres energies alternatives. No essent així, el motor no tiba. M’ha semblat adient tibar d’aquesta metàfora per mirar d’engrescar la gent en aquesta temàtica. Darrerament, el Banc de Sang, a nivell català, va justet d’existències. Fins al punt que les reserves d’algun grup sanguini concret (com ara l’"A" negatiu) ni tan sols arriben més enllà de dos dies. És una llàstima que, algunes vegades, s’arribi a veure com la solidaritat de la gent només reacciona a partir d’alguns fets puntualment emblemàtics o colpidors. Sense anar gaire lluny, citaria -fa uns dos mesos i mig- els abominables i tristos atemptats de Barcelona i Cambrils. La resposta popular fou brutal. Fins al punt que la primera setmana es va suggerir a la gent que posposés donacions. S’evitava malmetre-la, ja que prescriu. Aquesta suspensió cel·lular en un medi aquós (impulsada a través de vasos sanguinis) distribueix nutrients i oxigen al conjunt de teixits corporals del nostre organisme. L’Organització Mundial de la Salut la defineix com a regal vital. És el més valuós que podem oferir a una altra persona. Gràcies a això, cada dia moltes persones aconsegueixen sobreviure o milloren la seva salut. Salvar la vida d’una persona és raó de pes per donar sang, però no l’única. Renovar-la esdevé bo per a l’organisme i per a la salut. Alguns especialistes mantenen que donar-ne redueix els nivells de ferro. Menys risc d’atacs coronaris o de contreure càncer.
Es necessita i es fa servir per donar suport a malalts afectats de malalties concretes. No tan sols derivades d’accidents, sinó, alhora, per cirurgia i mares que acaben de donar a llum. Hi ha una coneguda dita que ens ha d’esperonar: "Voler és poder". Tan senzill com això. Només cal tenir entre 18 i 70 anys. També pesar, si més no, cinquanta quilos, un estat de salut correcte i ganes de fer-ho i ajudar.
Quan s’apropen les festes nadalenques, sembla que alguna vareta màgica ens toca la fibra sensible. Jo, tanmateix, sóc dels qui creuen fermament que hem de convertir cada dia en un autèntic Nadal. Algú podrà malpensar que, bo i anant a cerimònies religioses, ja n’hi ha prou. Ja ho diu l’adagi: "A més de pregar, cal treballar".
