Opinió

Duran i Lleida fa pena

Vull parlar d’en Duran i Lleida. Mai no m’ha seduït el seu discurs ni les seves maneres, malgrat que, a l’albada de la democràcia, jo creia en alguna opció democristiana. El temps i la poca substància dels qui la volgueren encapçalar me’n va desdir. Se li ha acabat l’hora. Se li passa l’arròs. Fa massa anys que viu de la moma. El seu mateix cognom em recorda una coneguda marca de piles: "I dura, dura i dura!".

Sempre ha sabut nedar i guardar la roba. Tirar la pedra i amagar la mà. Recordaré -per exemple- dos o tres casos dels quals, molt hàbilment, es va desempallegar. El primer, en l’anomenat "cas Pallerols". Llavors, va prometre que, si es demostrava el presumpte finançament irregular, plegaria… Mentida podrida… Quan UDC va retornar tres-cents quaranta mil euros i ell va quedar tan panxo… Un altre fet complicat sorgí quan es va conèixer el tema de la seva suite a l’hotel Palace, prop del Congrés… Pilotes fora i anar-hi anant!

En el seu "rol" envers el procés sobiranista, ha demostrat una habilitat híbrida. Tan bon punt se’l suposava a una riba del riu… com a l’altra. "Entre Pinto i Valdemoro." Dribla millor que en Messi. Seguia remenant les cireres. La bota no la deixa. Molta verborrea, molts primers plans fotogràfics… Però ell hi segueix enganxat.

Reclamava un "gran moviment de centre des de diferents sensibilitats". Llegint entre línies, tenia -a la retina- el procés del 9-N de 2014. Mai no sabies en quin sentit movia fitxa.

Afegí la conveniència soterrada d’un partit com el reformista d’en Roca i Junyent. A mitjan anys vuitanta. Quina plantofada. Ni tan sols va arribar als dos-cents mil vots. Amb l’agreujant de la condonació milionàriament escandalosa de deutes per part de la banca.

Mentrestant ha seguit filant. "Com la balanguera misteriosa." Fins que l’esclat de l’article 155 l’ha menat al cabàs del PSC/Iceta. Tela! La gota que fa vessar el got. Des del cor: una sàvia retirada, a temps, hauria esdevingut una sonora victòria. Algun cop, no hi ha pitjor cec que aquell que no hi vol veure. Les seves piles fan prou figa.

To Top